Es dedica des de fa 23 a construir violins, violes i violoncels
al seu estudi de Rimini i des d'ahir mostra, a través d'una
detallada exposició, en què consisteix el seu ofici, el de luthier.
Pio Sbrighi és el creador dels dos violins que, al costat d'una
sèrie fotogràfica del procés de construcció i un vídeo,
s'exhibeixen a l'exposició que obrí ahir la IV Trobada de Joves
Violinistes de la Mediterrània, al Conservatori de Palma.
La mostra ofereix al visitant, especialment els joves aspirants
a dominar aquest instrument, els detalls de la construcció de
violins, violes i violoncels, a traves de l'experiència de qui fou
l'únic alumne del luthier més gran d'aquest segle, Mario
Capicchioni. El procés d'elaboració dels instruments és molt lent,
fins i tot es pot arribar a tardar quatre mesos per peça, encara
que Pio en fa diversos al mateix temps. Normalment, construeix set
o vuit violins a l'any. «A vegades "explica" m'estic un mes donant
voltes per Alemanya cercant la fusta adequada al violí que m'han
encarregat i, fins i tot, he arribat a comprar un arbre».
I és que el tipus de fusta i la forma que es dóna al violí és el
que en determina el timbre i la qualitat. És per això que «no hi ha
dos violins idèntics, això és una feina impossible. Cada violí
reflecteix la personalitat del qui l'ha fet, encara que s'ha de ser
molt professional per apreciar-ne el so, l'estètica i la pertinença
a un constructor».
El més complicat d'un luthier és mantenir sempre la qualitat
dels instruments. «No pots equivocar-te en cap detall. Si fas
violins, la mínima errada pot canviar totalment la sonoritat i tota
la feina és en va». És tan important la tria de la fusta, com el
disseny del violí, la corbatura de la panxa o l'envernissament
final. És per això que es tarda tant a fer-los.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.