Mor Willy Kuhne, pare dels enzims (1900)

El 1876 demostrà el que significava ferment en el seu sentit més estricte i suggerí que aquesta paraula només podia ser aplicada a les substàncies que dintre de les cèl·lules vives efectuen relacions químiques de cara a la vida. Així, les altres substàncies que es podien aïllar del suc digestiu i que per tant realitzaven la seva tasca fora de les cèl·lules, com la pepsina de Schwann o la pròpia tripsina, no podien ser anomenats ferments. En lloc de tal mot, les va dir: «enzims», que tanmateix prové de la paraula grega que significa «en ferments», ja que hi ha una semblança però no una identificació. Aquesta classificació fou adoptada, en general, pel món de la ciència i la paraula enzim ja fou manejada amb normalitat a qualsevol laboratori. Després de tota una vida entregada a la fisiologia, Willy Kühne trobava la mort a la seva casa de Heidelberg, tal dia com avui.

Enzim és, doncs, cadascun dels biocatalitzadors de natura proteica que intervenen en el metabolisme. Teòricament, els enzims no funcionen com elements de les reaccions que catalitzen, i per tant, no són consumits en els processos, encara que alguns d'ells es modifiquen i han de tornar a la seva situació normal. La seva funció consisteix a rebaixar l'energia d'activació necessària per tal que la reacció es pugui produir i d'aquesta manera se n'augmenta la velocitat. En la seva catàlisi s'uneixen primerament al substrat, donen lloc a la transformació i després se separen. Tenen una naturalesa proteica, en general, existint enzims formats per una proteïna, apoenzims, i un grup prostètic, coenzims; en aquest cas la selecció del substrat és deguda a l'apoenzim, mentre que el coenzim és responsable de la transformació. Acabem dient que els enzims són indispensables per a la degradació de diversos productes i la seva posterior utilització energètica o sintètica. Tot plegat dóna lloc a l'Enzimologia, una branca de la bioquímica que tracta de l'estudi dels enzims, les seves característiques, funcionalismes, cinètica i aplicacions.

Willy Kühne va tenir unes solemnes exèquies amb assistència del món universitari, deixebles i professors, que el consideraven un home senzill, afable, de bon caràcter, un poc tímid i gens orgullós, tot al contrari d'altres científics de via estreta, envejosos i presumits, que poc han aportat en accions avaluables i molt en paraules buides, que trobam sovint pel carrer i ens miren per damunt de l'espatla. Ja els definí i criticà Ramón y Cajal i nosaltres no ho farem millor.