Picarol, l'ull satíric de la Catalunya dels 20

L'estudi, part de la tesi doctoral de l'autora, analitza, sense deixar de banda l'agitada biografia de Picarol, la seva vessant caricaturista en un moment en què «la il·lustració gràfica era una eina de conscienciació sociopolítica i de classe, perquè com que faltaven les fotografies la caricatura i el dibuix eren les úniques imatges a l'abast dels lectors».

Il·lustrador, galerista, col·leccionista d'obres d'art, afeccionat a les antiguitats, taxador i promotor turístic, Picarol publicà, entre 1902 i 1933, de forma ininterrompuda, més de catorze mil dibuixos, en alguna de les revistes més importants de la seva època, com La campana de Gràcia o L'Esquella de la Torratxa, on conegué i establí amistat amb l'escriptor i ideòleg Eugeni d'Ors.

«Ideològicament era un personatge díficil de qualificar, si bé estava molt acostat al catalanisme d'esquerres fins al punt que quan els 'seus' guanyaren, ell deixà de fer sàtira i deixà també de publicar», explica Torres, «perquè ja no tenia sentit criticar el catalanisme de dretes com havia fet fins aleshores».

Josep Costa fou sempre conegut com a Picarol, i aquest era el nom amb el qual firmava els seus dibuixos, el que no està molt clar, segons explica Torres, és «la procedència d'aquest sobrenom. La casa on vivia a Eivissa era coneguda com a casa Picarol, però també és possible que adoptàs aquest nom per la seva forma de ser ja que era un home molt inquiet, en continu moviment i sempre rialler».

Un dels trets més identificatius de la personalitat optimista i amb molt sentit de l'humor de Picarol, a banda del seu gust refinat i selecte, era la seva generositat, que es posa de manifest, sobretot en la donació que fa de totes les seves col·leccions d'art, antiguitats i llibres, procedents algunes dels fons de les galeries Costa de Palma de les quals Picarol n'era el propietari i fundador i de les excavacions del puig dels Molins que dugué a terme amb Rusiñol al voltant de 1912.

Nascut a Eivissa, la seva família es traslladà a Palma i posteriorment a Barcelona, on Josep Costa inicià els estudis d'arquitectura que abandonà després del primer any per dedicar-se a la que seria la seva activitat professional d'il·lustrador gràfic. No fou fins que es retirà que no començà amb la pràctica d'altres activitats.