Miquel Ferrà i Martorell10/06/01 0:00
TW
0

Segons la tradició, neix a Roma en aquestes dates, Cèsar Octavi August, emperador romà, que serà conegut primerament amb el nom d'Octavi. És el nebot de Juli Cèsar i el seu hereu. Serà el primer triumvir amb Antoni i Lèpid i l'any 31, després de la seva victòria a Acci, sobre Antoni, restarà únic amo del poder. Havent adoptat el nom d'August, rebrà tots els poders civils i religiosos que estan repartits entre els diversos magistrats. I d'aquesta manera comença l'Era dels emperadors romans, propietaris absoluts d'Itàlia, la Mediterrània, els països de l'Occident, Àsia Menor, Àfrica i els arxipèlags coneguts. Diu un historiador que August va fer tot el possible «per a fer oblidar, gràcies a l'excel·lència del seu govern, la gravetat del canvi que havia introduït en la constitució de la República...».

Multiplicà els funcionaris de la capital, dividí Itàlia en regions per tal de poder recaptar millor els imposts, formà un cens, reorganitzà l'administració de les províncies que dividí en dues castes, senatorials i imperials, i augmentà, des de tots els punts de vista, la centralització de l'imperi. Tingué èxit en les seves expedicions militars, llevat d'alguna excepció, com quan el seu lloctinent Var sofrí derrotes a Aràbia, Armènia i Àfrica. Triomfà, però, a Hispània, Rècia, Panònia i Germània. Tingué un fill adoptiu, Tiberi, que el succeí. En morir, a Nola, l'any 14 després de Crist, el poble li féu honres de déu.

És cert que el seu regnat, si no fou l'època més gloriosa, fou de les més notables de la història romana i deixà vestigis en la literatura de tots els pobles llatinitzats. El segle d'August marca el temps d'Horaci, Virgili, Titus Livi, Salusti, Ovidi i molts altres savis o intel·lectuals, artistes i filòsofs, que foren protegits pel mateix August o bé per aquell famós mecenes, cavaller nascut a Arezzo i que morí l'any 8 després de Crist. Aprofità la seva influència amb August per afavorir les lletres i les arts. A més d'Horaci i Virgili, ja esmentats, tingué el seu suport econòmic Properci, el poeta d'Umbria, autor de magnífiques elegies, que si les llegiu, n'heu d'observar la seva gran varietat d'idees, la riquesa del seu estil i l'extraordinari moviment líric. L'obra horaciana, per altra banda, que tant interessà i influí el nostre Costa i Llobera, és plena de sentències que han passat a les locucions més emprades dins la nostra cultura, com allò, que referent a la mort dels poderosos, com August, diu: «Aequo pulsat pede», (La mort ens crida amb peu indiferent...) i que Iriarte traduí lliurement d'aquesta manera «La mort amb peus iguals pren la mida a la barraca de palla i als palaus reials...».

No oblidem però, ja que parlam de la mort i l'esperit, que durant l'Era d'August vingué el món un Jesús de Natzaret, que transformaria les civilitzacions occidentals i que nasqué l'any 749 del calendari romà.