Terres de Síria, terres de Jordània, tot un Orient d'esplendor
és el mapa del viatge dels omeies. Egipte. Enviat pel califa de
Bagdad, Ibn Tulun arribà a El Caire per fer de governador. La
mesquita que du el seu nom fou construïda entre els anys 876 i 879
dC. Es diu que té una gran influència iraquiana i que s'assembla
molt a les antigues mesquites de Samarra. També se'n destaquen les
innovacions arquitectòniques "els arcs ogivals", així com el rar
minaret en forma d'espiral.
Aquesta és una mesquita vella, tot i que s'hi treballa en un
intent de mantenir-la amb la seva bellesa i dignitat. Si es puja
per l'escala que dóna voltes al tronc del minaret, quan s'arriba a
la part més alta es té una visió sorprenent d'una part del vell
Caire. Tot un horitzó de cúpules i minarets envolta el lloc dedicat
a la pregària. Però també es veuen els terrats de les cases, on hi
han anat a parar els enderrocs inútils. O, potser, es guarden
perquè possiblement un dia es farà un nou pis sobre tots els últims
pisos de la ciutat. Pels quatre costats es fa present un panorama
espès, amb rierols de gent i cotxes, renous mig amagats d'una vida
encaixonada. I sempre el polsim de la ciutat, que apareix daurat o
gris segons l'hora del dia, el temps que fa o els ulls de la
persona que ho mira.
Si es dirigeix la vista envers el pati de la mesquita, llavors
apareix una geometria exemplar, on els arcs, les finestres i les
dues tonalitats del trespol sembla que s'hagin fet calculant fins a
l'últim mil·límetre per mantenir el sempre difícil equilibri de la
perfecció. També es comprova que, dins la penombra fresca dels
arcs, un home està intentant "i ho aconsegueix" treure filigranes
d'una pedra que, en principi, s'hi resistia. I aconseguirà
convertir-la en una peça que encaixarà, sense desentonar, amb les
que han pogut i sabut resistir centenars d'anys. Un dia s'arribà a
Medinât al"Zahrâ* de Còrdova.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.