09/06/01 0:00
TW
0

Neix a Pozsony, Àustria, que després prengué el nom de Bratislava i formà part del territori de Txecoslovàquia, Philipp Eduard Anton von Lenard, físic hongarès-alemany. Obtingué el seu doctorat a la ciutat universitària de Heidelberg el 1886 i havent ocupat després diferents llocs acadèmics, tornà a Heidelberg com a professor de física teòrica, una càtedra que no abandonà fins el dia de la seva jubilació, el 1931. Havent estat deixeble de Bunsen i de Helmholtz, els seus estudis sobre els raigs catòdics foren, certament, importants. Descobrí que tals raigs podien travessar planxes primes de metall juntament amb el savi jueu Hertz, del qual Lenard era l'ajudant. Inventà el 1892 un tub de raigs catòdics i mesurà l'absorció que aquests exercien sobre certes substàncies i també com ionitzaven l'aire i es feien conductors elèctrics. Investigà, igualment, l'efecte fotoelèctric, que ja havia observat Hertz, i assenyalà que «només certes longituds d'ona poden produir l'emissió per l'efecte fotoelèctric, i que per a una longitud d'ona particular són emesos els electrons amb energies fixes. En augmentar la intensitat de la llum, augmentarà el nombre d'electrons, però no la seva energia individual...»

Era ja vell i jubilat quan Hitler pujà al poder. És evident que ningú no obligava Lenard a col·laborar en la política racista del Reich, però el savi donà suport a la filosofia nazi. Fou un dels pocs científics importants que ho va fer per a posterior vergonya del món científic dins l'Alemanya democràtica. Denuncià la «ciència jueva» amb un autèntic odi envers tants i tants avanços per part dels investigadors de raça semita tot al llarg del segle XIX i primer terç del XX. Per algun motiu inconfessable atacà també el que havia estat el seu company i col·laborador, Heinrich Hertz.

Denuncià igualment Einstein i la seva teoria de la relativitat. Els seus sentiments racials encegaven la seva visió de les coses i amb el seu prestigi científic pogué convèncer molts altres intel·lectuals per veure la causa nazi com la que havia de resoldre definitivament tots els problemes de la civilització occidental.

Un altre prestigiós savi, Johannes Stark, abraçà la causa del nazisme i donà tot l'ajut que li fou possible al règim (d'aquest en parlarem un altre dia), encara que hi hagué honroses excepcions com el professor Planck, que sempre s'oposà a Hitler. Per altra banda, Heidelberg, com a institució universitària, fou responsable de sistematitzar una pseudociència racista, antijueva i ària. Els millors professors de semàntica i de literatura perfeccionaren, formalment, els textos de La meva lluita, la Bíblia hitleriana, fins a convertir-la en un llibre tècnicament impecable. Significa això que és un obra per conservar i llegir o per oblidar i destruir? Aquells que diuen que l'estètica literària està per damunt de l'ètica del contingut, el conservaran i llegiran com en els millors dies del III Reich. Lenard va morir el maig de 1947 a Messelhausen, Baden-Württemberg, i per tant va poder veure la derrota de Hitler.

Miquel Ferrà i Martorell