France PressLos Angeles08/06/01 0:00
TW
0

Un jurat popular de Los Angeles condemnà el gegant tabaquer Philip Morris a pagar més de 3.000 milions de dòlars (uns 585.000 milions de pessetes) a un malalt de càncer, en la sentència més severa de la història contra aquesta indústria en un judici individual. Després de nou dies de deliberació, el jurat decidí atorgar al demandant Richard Boeken, de 56 anys, una indemnització de 3.000 milions de dòlars i altres 5'5 milions (uns mil milions de pessetes) per danys i perjudicis econòmics i no econòmics. Boeken, que començà a fumar als 13 anys i arribà a consumir dos paquets de cigarrets Marlboro diaris, acusa Philip Morris d'haver mentit al públic durant més de 40 anys sobre els efectes nocius del tabac.

L'octubre de 1999, aquest agent de canvi i borsa descobrí que patia un càncer de pulmó que posteriorment li afectà la columna vertebral i el passat desembre se li estengué al cervell. Els professionals de la salut acolliren la decisió amb satisfacció. «L'evidència convencé el jurat que la conducta de la indústria tabaquera durant els 40 últims anys ha anat molt més enllà del que qualsevol societat hauria acceptat com un comportament responsable», digué el doctor David Burns, especialista del pulmó i portaveu de l'Associació mèdica de Califòrnia.

Els advocats de Philip Morris indicaren la seva intenció d'apel·lar, però abans demanaran al jutge que anul·li, o en el seu defecte redueixi el total de la indemnització. «És totalment escandalós i és el tipus de veredicte que posa el sistema judicial nord-americà en ridícul davant el món sencer», declarà Michael York, un dels advocats de l'empresa tabaquera, qui afegí que «la llei californiana no pot ni ha de pronunciar un veredicte tan extrem» i que «tot el cas ha de ser revocat».

Durant el judici, l'advocat de Boeken, Michael Piuze, presentà el seu client com una víctima de la campanya de la indústria tabaquera que durant dècades relacionà el fet de fumar amb una actitud «informal». Però la defensa argumentà en les seves al·legacions finals que la companyia mai no havia obligat a fumar el demandant. «En definitiva, Boeken no fumava per haver escoltat la companyia», afirmà un altre dels advocats, Maurice Leiter. «Ell escollí fumar i punt».