La mort de Narcissus (54)

Igual de tràgica és la història del Narcissus mitològic, fill del Cefís i de la nimfa Liriop, és a dir, d'un riu i d'una dona d'aigua. En contemplar-se en el superfície líquida d'una font es va enamorar de la seva imatge i, en voler agafar-la, es precipità al fons, on morí. Supòs que és aquesta la història més antiga on apareix, amb tot el seu simbolisme i la seva significació, una imatge humana virtual, ara tant de moda. Els déus transformaren Narcissus en la flor que porta el seu nom, que no és una sinó vàries.

Els coneixereu si us agrada, com a mi, aquesta part de la botànica. Hi ha el narcís dels prats, amb les seves fulles radicals amples i planes i la seva flor solitària, groga, grosseta i fragant.

Hi ha el narcís de tasseta que té les fulles acanalades i les flors blanques i grogues. El narcís de mar o Pancratium maritimum, una mena de nard.

El tema és alliçonador. Deim narcís a la persona molt satisfet a de si mateixa i exageradament preocupada de la seva imatge.
Potser és la societat cultural i artística la que més pateix aquesta trista malaltia. Conec, per exemple, dos escriptors que no tenen altre ideologia que la d'adorar-se a si mateixos, que no tenen altre religió que retre culte a la seva còrpora, que no admeten cap crítica ni són capaços de l'autocrítica perquè estan convençuts de la seva infalibilitat creativa, que han estat incapaços d'estimar algú de bon de veres perquè ja tenen prou feina d'estimar-se a si mateixos, que quan han escrit un foli sembla que haguin fet un ou de dos vermells i necessiten pregonar tal gesta als quatre vents. En general, però, són molts els artistes, poetes, escriptors, músics, que es pensen tocar el cel amb un dit quan no tenen més que la indiferència pública i una falsa admiració, de compromís, dels oportunistes que els envolten. Diuen que tenen molts amics i no en tenen cap a l'hora suprema de la veritat. I com n'han de tenir si són manipuladors, tergiversadors, de mirada borda i cor petit? I no entrem ja en el món de determinats actors i pseudoactors, com aquests personatges de les revistes del «cor», que més que del cor s'haurien de dir del sotaventre. Tot plegat, l'univers dels narcissisme.