Josep Prohens féu un repàs a la història del Conservatori | T.A.

TW
0

Amb l'aposta per «repartir» els centres d'ensenyament musical a l'Illa, entre d'altres observacions efectuades a la «bona» salut de l'ensenyament oficial a les Balears, el director del Conservatori de Palma, Josep Prohens i Julià, entrà ahir de manera oficial en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià com a membre acadèmic numerari en la secció de Música i Dansa.

L'acte d'ingrés, realitzat a proposta dels acadèmics Bernat Julià, Caty Juan i l'escultor Jaume Mir, fou un acte solemne que culminà amb la imposició de la medalla de l'Acadèmia per part de la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, i el lliurament del corresponent diploma a càrrec del president de l'Acadèmia, Antoni García Ruiz. Després de la lectura de l'acta, Josep Prohens féu l'entrada en la capella acompanyat pel pintor Joan Miralles i l'arquitecte Neus García Inyesta, l'acadèmic més antic i el més recent respectivament.

Un cop situat a la trona, Prohens inicià la lectura del seu discurs d'ingrès en el quals, sota el tema Impacte sociocultural dels Conservatoris, féu un petit repàs a la història dels conservatoris a tota Europa i a Espanya en concret, fent especial referència a la principal normativa d'àmbit estatal en matèria de conservatoris i l'impacte i influència que aquests exerciren en les diferents etapes de l'evolució del centre palmesà.

Les darreres línies foren les destinades a anunciar projectes i voluntats: que hi hagi «centres oficials repartits a diferents zones de l'Illa, perquè qualsevol persona que vulgui aprofundir en els estudis de música ho tengui al seu abast»; que la Conselleria «no tardi molt a construir la segona fase del projecte» del Conservatori. Josep Prohens desitjà en el seu discurs que «ben aviat s'implantin quasi totes les especialitats del grau superior i que la Conselleria d'Educació aporti els mitjans necessaris per dur endavant aquest projecte».