E.P.Johannesburg02/06/01 0:00
TW
0

Nkosi Johnson, el nin que simbolitzà la lluita de Sud-àfrica contra la sida, i que fins i tot va gosar amonestar públicament el president Thabo Mbeki, morí ahir a Johannesburg després d'haver estat en coma diverses setmanes. La mare adoptiva de Nkosi, Gail Johnson, blanca, anuncià que el petit va morir a primera hora del matí, mentre dormia, posant punt i final a una llarga lluita contra el virus de la sida que començà en néixer. Des de Nadal passat, el petit estava hospitalitzat, després que la malaltia atacàs directament el cervell i li provocàs demència.

Nkosi, que nasqué seropositiu, era un dels 13 milions d'orfes de la sida d'Àfrica. Quan només tenia dos anys va ser abandonat en una residència per a víctimes de l'epidèmia per la seva mare natural, Nonhlanhla Khumalo, que, segons explicà, no en podia tenir cura, però que el visità amb regularitat fins a la seva mort, el 1997. Cada dia neixen 200 nins com Nkosi a Sud-àfica i la gran majoria d'ells no arriba a edat escolar; un de cada quatre mor abans dels dos anys. De fet, es creu que Nkosi era el nin seropositiu que més temps havia aconseguit sobreviure amb la malaltia.

El juliol de l'any passat es convertí en l'activista més jove, quan pronuncià un discurs davant la 13a Conferència sobre la Sida a Durban (Sud-àfrica), en què demanà compassió per als seropositius. Ell mateix hagué de lluitar per poder anar a classe amb els nins sans de la seva edat, envià peticions al Parlament nacional i animà, amb èxit, els diputats a promulgar noves lleis contra la discriminació. En una paraula es convertí en el símbol d'una de les nacions del món més maltractades per la sida: el 10 per cent de la població està infectada.

Rebia milers de visitans fins i tot durant els darrers mesos de la seva vida i l'expresident Nelson Mandela es referia a ell com «una icona». «És la meitat de res, però continua lluitant», afirmava la seva mare. El petit, fins i tot, s'atreví a criticar Mbeki perquè havia posat en dubte l'eficàcia dels tractaments i assegurà que la causa major de la malaltia és la pobresa. Paral·lelament, recaptava doblers per la Llar Nkosi, un centre per a mares i nins seropositius on ell mateix residia. El dia del seu aniversari, el passat 4 de febrer, va ser homenatjat en el centre, encara que ja estava inconscient.