Qasr Al-Kharanah, castell omeia prop d'Amman (Jordània).

TW
0

A Jordània, quan se surt d'Amman i es tira cap a l'est, apareix una planura desèrtica que fa oblidar l'embull urbanístic i vital de la ciutat. La zona no és d'arena, sinó que bàsicament està coberta per pedra i terra que, amb la manca d'aigua, fa que rarament hi aparegui herba, arbust o arbre que dulcifiqui l'horitzó. És la ruta dels castells edificats pels voltants del 700 dC. En realitat podrien ser castells, caravanserralls o bells pavellons de caça dels temps dels omeies. Un camí que, de Damasc fins a Còrdova, posà pedra sobre pedra d'una història que toca de prop i que no s'oblida fàcilment.

Qasr Al-Kharanah apareix a la dreta de la carretera. Els quatre grans llenços de paret formen l'edifici que es tanca sobre ell mateix. Com que "excepte la porta d'entrada" no té obertures a l'exterior, tot mira al pati que li dóna aire i claror. Quan arriba el guardià i el visitant penetra dins la gran construcció que encara avui és un enigma, la vida imaginada apareix per les estances, puja les escales i s'atura a cada racó de l'obra que, després d'uns 1.300 anys, conserva una digníssima figura. El portal d'entrada està construït amb pedres on apareixen inscripcions en grec, cosa que fa pensar que es podria haver aixecat on abans hi havia un edifici grec o bizantí. De tots els que es compten dins un radi de pocs quilòmetres, possiblement aquest sigui l'únic que es dedicava a missions de defensa. Altres, com Qusayr *Amra, servien per allotjar plaers ben carnals. Almanco així ho fan pensar els murals que podem contemplar a l'interior on, cosa molt rara dins el món islàmic, apareix una dona nua.

Però els camins eren molt llargs, esgotadores les jornades de caça. Així que quan s'arribava al lloc adient no quedava més remei que deixar-se endur, tenir lluny l'enemic i tancar-se dins els braços dels plaers de la bona vida. Dins el desert de Jordània, Qasr Al-Kharanah guarda la cara dels bons temps omeies i, sense cridar gens, ho diu a cau d'orella al visitant.