Les dissorts de Toulouse Lautrec (1878)

Tal dia com avui, Toulouse-Lautrec cau d'una cadira i es trenca un maluc. Té catorze anys. Ja per a sempre es ressentirà d'aquesta lesió i passarà per malaltís, extrem que qualcú ha volgut veure en la seva pintura. Havia nascut l'horabaixa del vint-i-quatre de novembre del 1864, a Albi, al sud de França, i era fill d'Alfons, comte de Toulouse-Lautrec i d'Adela Tapié de Celeyran. Com sol esdevenir entre l'aristocràcia, en què els casos endogàmics són freqüents, els seus pares són cosins carnals i formen part de les dues famílies albigeses més importants. La tradició familiar d'Enric ens porta, per tant, a la problemàtica medieval, tan discutida i violenta, dels albigesos, aquella secta religiosa que es propagà, al segle XI, pel migdia de França, a la comarca d'Albí, dirigida per les famílies més notables i contra la qual ordenà el papa Inocenci III una croada el 1209. Els croats s'apoderaren de Beziers, de Carcassona i aconseguiren sobre els albigesos les victòries de Muret i de Tolosa. Aquesta guerra desastrosa acabà el 1229 amb el Tractat de París, durant la regència de Blanca de Castella i el mateix any que Jaume I conqueria Mallorca. Les crueldats de la repressió fou severament censurada per Santo Domingo de Guzmán, que aleshores estava predicant als valdensos de Provença. Sembla que més al sud dels Pirineus, a Lleó, es formà també un nucli d'albigesos, molt petit, és clar, el qual no arribaria a desenvolupar-se. Sigui com sigui, els Toulouse-Lautrec eren hereus de tot aquell dramàtic capítol.