La mòmia del rei Jaume I el Conqueridor, primer rei de Mallorca,
enterrat a Poblet, té dos caps. La sorprenent troballa fou d'un
equip d'investigadors que treballen en la identificació de les
possibles restes del príncep de Viana, pretès pare de Cristòfor
Colom. Durant la desamortització de béns eclesiàstics de
Mendizábal, el 1837, es profanaren a Poblet la totalitat de les
tombes provocant la dispersió pel terra de les restes dels
monarques i nobles que allà eren sepultats. Quan s'intentà
reunir-les, es veu que es cometeren «algunes errades».
Després de la dispersió, el capellà de l'Espluga de Francolí
col·locà totes les restes en sacs i les guardà a la sagristia. Anys
després, el 1844, la Comissió de Monuments de Tarragona intentà
recuperar les mòmies. De totes elles, una sobresortia per la seva
dimensió, i l'arqueòleg Hernández Sanahuja la identificà com la de
Jaume I el Conqueridor. Com a bases per l'autenticitat, es
fonamentà en el relat del cronista Desclot, que referia que el rei
era un pam més alt que els més alts del seu temps. Així mateix, el
vestit que portava era el del Císter, i en el moment en què el rei
va morir era monjo profès de Poblet.
Mentre que la identificació del cos no resultà massa difícil, la
del cap fou més complicada. Segons historiadors, Hernández Sanahuja
se serví de la Crònica del rei En Jaume, que explica com el monarca
patí la ferida d'una fletxa al cap, al pols, durant el setge de
València. Aquesta fletxa fins i tot li travessà el casc, peer això,
l'arqueòleg pensà que el crani vertader era un que tenia una gran
cicatriu al front i decidí col·locar-lo vora la resta del cos,
dintre d'una caputxa cistercenca. Quan les institucions tingueren
coneixement que s'havien identificat les restes íntegres de tan
important monarca, s'ha de pensar que també fou rei d'Aragó i
Catalunya i conqueridor de València, decidiren donar-li una tomba
digna a Tarragona mentre es restaurava Poblet.
Va ser precisament en el trasllat de tornada al monestir quan
els experts tornaren a veure la mòmia i la gran cicatriu al front,
entenent que una marca tan grossa no podia ser consequència d'una
fletxa llançada per una ballesta i que hagués travessat l'elm.
Així, hagueren de tornar a cercar entre els cranis fins que en
trobaren un altre amb una cicatriu menor i pensant que aquest era
el vertader cap del conqueridor l'enterraren vora el primer. De tal
manera, els dos caps han estat junts durant mig segle. Ara, emprant
noves tecnologies es pretén «posar-hi ordre».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.