El poeta sirià Nizar Qabbani (Damasc, 1923) té un poema titulat
Pels carrers de Còrdova on diu que quan és a la ciutat andalusa
sovint es posa la mà a la butxaca tot cercant la clau de la seva
casa a Damasc. La gent que va a Damasc, a vegades s'atura a mirar
un carrer, les cases amb un pati interior on, amb la llum zenital,
les plantes verdegen més que mai i sent com si tingués un lligam
molt fort amb la ciutat. Camins d'anada i tornada amb la poesia i
la realitat.
Ficant-se sense manies a conèixer la ciutat, de sobte ens
envolta el perfum del cafè acabat de torrar "n'hi ha sacs plens
arrenglerats al carrer", de les roses menudes que s'utilitzen per a
fer infusions, de l'encens que algú ha començat a cremar. Tot un
món ben natural i gens exòtic, si el visitant ho mira amb bons ulls
i sense folklorismes. La passejada ens permet llegir, com si
tinguéssim un llibre obert. Les botigues modestes, els grans
palaus, l'home que surt del hammam, la dona que mira amb desig les
joies d'un mostrador, els joves que esperen que el venedor acabi
d'omplir el tassó de suc de magrana... Són els capítols del llibre
que mai no acaba.
Entra al pati de la Mesquita dels Omeies i s'enlluerna amb els
mosaics de les parets. Una execució perfecta d'arbres i filigranes,
sanefes d'or i vidre. El minaret punxa el cel horabaixenc, amb els
ocells que cada dia s'espanten amb el cant del muetzí. A la
mesquita encara hi conviuen els arcs d'un temple dedicat a altres
déus: fa cinc"mil anys era un temple arameu, després temple de
Júpiter i església cristiana. Quan es lleva les sabates i es fica a
l'interior, comprova la quietud, la convivència entre qui hi va a
resar i qui només hi entra a mirar. La tomba de l'interior és de
sant Joan Baptista o del profeta Yahia, segons qui ho miri. Sovint
es cerca la clau de la casa, pels carrers de Damasc.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.