Brero presentà després de la sessió per a la premsa la pel·lícula. | P.B.

TW
0

La Conxa de Plata més sorprenent de la història del Festival de Sant Sebastià, el peruà Gianfranco Brero, presentà ahir al Renoir de Palma la pel·lícula Tinta Roja que li que ha suposat aquest «extraordinari massatge a l'ego», segons comentà. El pes d'aquesta història, que reflecteix el cantó més fosc de la secció de succeïts d'un diari sensacionalista, recau sobre la relació que Faúndez (Brero), «un vell llop del periodisme» segons caracteritzà l'actor peruà, manté amb Alfonso Giovanni (Giovanni Ciccia), un jove provincià amb pretensions d'escriptor que fa pràctiques al seu costat.

Però el film, que s'estrena el pròxim divendres dia 1, mostra moltes més coses a part de la duresa d'aquesta professió que fa que «el meu personatge sigui una bèstia que s'enfronta a la vida destrossant-la», explicà Brero. També retrata com «s'estableix entre ells una relació més que professional que incideix també en altres facetes de la vida». En aquesta història (en què també hi participen Fele Martínez, en el paper de fotògraf, i Lucía Jiménez), els dos personatges centrals arriben a tenir una relació en la qual «cadascun d'ells troba en l'altre el pare i el fill que no tenen», destacà Brero.

Per preparar aquest paper, que segons confessà li va provocar un sentiment que es resumeix en «em mor de por» va treballar molt la seva imatge. «Em semblava fonamental i vaig decolorar-me els cabells, engreixar i començar a desenvolupar la brusquedat verbal del personatge», relatà. D'aquesta manera aquest gran actor, que ja ha treballat altres vegades al costat de Francisco Lombardi, ha pogut veure que «hi ha una cosa meravellosa en el periodisme i és que no es tracta només d'informar sinó de contar una història des de dins», opinà Brero qui cità algunes paraules del seu personatge que en el seu adoctrinament li diu al seu deixeble «Crims n'hi ha cada dia, tu has de fer que aquest sembli el primer».