«Els que menys saben de dansa són els que més en gaudeixen»

Sota la creença que el concepte d'espectacle ha canviat, i afirmant que «de cada vegada es tendeix més a espectacles globals», Giménez es decantà per la combinació de dansa i de musical i qualificà el seu muntatge de «molt actual i simple», alhora que versàtil. «Actualment, tothom es veu atret per un musical i va a veure'l per gaudir-ne... Un fet que evidencia l'interès per aquest gènere és que un musical pot estar un any, o més, en cartell, mentre que un espectacle de dansa no, té un temps comptat».

La ballarina, que ja ha participat en temporades de dansa amb el Ballet Nacional de Marsella amb Roland Petit, va fer una aposta pel públic jove posant en relleu que «la dansa és un llenguatge universal, i com menys se'n sap, de tècniques i tota la resta, més se'n frueix. Per això, però, s'han de deixar de banda muntatges de gran profunditat i amb trames complexes, que sols arriben a un petit segment».

L'argument de En Blanco y Negro. El musical de la Danza té en l'amor el seu eix central. Un grup de cubans resa davant el seu altar de màgia. Amb l'albada acaba la cerimònia i comença l'hora de treballar, però el primer raig il·lumina una muntanya de la qual surt un home, un guia. Lluny d'allà, Isabel, bella i espanyola espera el seu moment. La màgia de l'amor du a l'encontre les dues cultures, cada una hi aporta el seu color i raça, completament diferents. Tots entendran que no són els colors sinó els sentiments, allò que importa.