Tomeu Estaràs es llença de cap a la seva carrera en solitari i
treu al mercat Entre mites i flautes, un recull eclèctic de
diferents músiques del món passades pel prisma de la flauta dolça.
Els seus viatges i el contacte amb altres expressions musicals han
fet d'aquest compacte, que ve a ser una síntesi de tota la seva
trajectòria des dels anys 50, un producte especial. Totes les seves
predileccions en els diferents gèneres es veuen reflectides en
aquests 15 temes. «Hi ha una part clàssica que sempre ha estat una
de les meves aficions i m'ha permés, en el cas de Bach a bec, poder
tocar a l'Auditòrium amb la Coral Universitària de les Illes
Balears i Joan Companys» destacà Estarás.
Peces de Vivaldi o Chopin en formen part però també hi ha espai
per al folklore sud-americà, a talls com Selvas Vírgenes, o la
música tradicional malloquina que sempre ha conrat. Cançó de
bressol n'és un exemple. També té cabuda el mític revolucionari del
tango Piazzola que ha donat lloc als «temes més especials i de
qualitat del disc», apuntà el flautista. Però no només de música es
nodreix aquest treball caracteritzat com a «objecte de
col·leccionista» per Ignasi Fernández, delegat de SGAE, sinó que ve
acompanyat per un llibret en el qual s'hi conjugen perfectament
textos, fotografies i reproduccions de quadres del pintor Coll
Bardalet.
Un personatge fonamental, aquest darrer, en tota aquesta
aventura musical ja que fou el que, quan Estaràs tenia cinc anys,
li regalà la seva primera flauta dolça, un regal dut de Bèlgica , i
li despertà el cuquet de la música. L'entusiasme que s'ha posat en
la creació del treball han fet que participin «musics de gran
qualitat com Fernando González, col·laborador habitual d'Alejandro
Sanz o Hevia; o Horacio Fumero, jazzista que fins als darrers
moments treballà al costat de Tete Montoliu», digué Miquel Brunet,
d'Ona digital.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.