«Entre mites i flautes» mostra la cara més diversa de Tomeu Estaràs

El disc és un recull que va des de la música clàssica fins a la popular

J.P.Palma24/05/01 0:00

Tomeu Estaràs es llença de cap a la seva carrera en solitari i treu al mercat Entre mites i flautes, un recull eclèctic de diferents músiques del món passades pel prisma de la flauta dolça. Els seus viatges i el contacte amb altres expressions musicals han fet d'aquest compacte, que ve a ser una síntesi de tota la seva trajectòria des dels anys 50, un producte especial. Totes les seves predileccions en els diferents gèneres es veuen reflectides en aquests 15 temes. «Hi ha una part clàssica que sempre ha estat una de les meves aficions i m'ha permés, en el cas de Bach a bec, poder tocar a l'Auditòrium amb la Coral Universitària de les Illes Balears i Joan Companys» destacà Estarás.

Peces de Vivaldi o Chopin en formen part però també hi ha espai per al folklore sud-americà, a talls com Selvas Vírgenes, o la música tradicional malloquina que sempre ha conrat. Cançó de bressol n'és un exemple. També té cabuda el mític revolucionari del tango Piazzola que ha donat lloc als «temes més especials i de qualitat del disc», apuntà el flautista. Però no només de música es nodreix aquest treball caracteritzat com a «objecte de col·leccionista» per Ignasi Fernández, delegat de SGAE, sinó que ve acompanyat per un llibret en el qual s'hi conjugen perfectament textos, fotografies i reproduccions de quadres del pintor Coll Bardalet.

Un personatge fonamental, aquest darrer, en tota aquesta aventura musical ja que fou el que, quan Estaràs tenia cinc anys, li regalà la seva primera flauta dolça, un regal dut de Bèlgica , i li despertà el cuquet de la música. L'entusiasme que s'ha posat en la creació del treball han fet que participin «musics de gran qualitat com Fernando González, col·laborador habitual d'Alejandro Sanz o Hevia; o Horacio Fumero, jazzista que fins als darrers moments treballà al costat de Tete Montoliu», digué Miquel Brunet, d'Ona digital.