TW
0

El Diablo en el Ojo ha decidit posar imatges a la seva música en el tema The play were nobody wants to go, una cançó que ja només a nivell auditiu és capaç de traslladar l'oient fins a un cabaret alemany del període d'entreguerres. Per donar forma a les idees que els integrants del grup tenien al cap, han comptat amb la implicació activa de Lluís Ortas, que ha dirigit l'enregistrament de la pel·lícula. «El videoclip té moltes idees nostres, però Lluís Ortas ha col·laborat bastant en el procés creatiu», apuntà Lluís Bestard, el bateria del grup.

Així, tots plegats decidiren posar-se mans a l'obra el passat dimecres 16 de maig i, amb l'equip de la productora Moviement, transfomar el Cafè Teatre Sans en un cabaret «que podria ser tant dels anys 20 com dels anys 40, d'ambient decadent molt proper a un prostíbul», apuntà Bàrbara de la productora mallorquina. Amb extres, entre 20 i 30 persones que anaven caracteritzades amb un vestuari en què els lluentons foren protagonistes, rodaren durant tota l'horabaixa i bona part del vespre els interiors d'aquesta peça que durarà uns 3 minuts 30 segons, igual que la cançó, i serà en color.

Mentre a les taules la gent pren copes o sopa, al fons, entre fum, es pot apreciar l'actuació dels cincs Diablos integrants del grup "Jordi, Michael, Lluís, Xisco i Marc", sobre l'escenari. Però no només l'ambient tancat forma part de The play were nodoby wants to go, carrerons del centre de Palma i primers plànols del cantant, Jordi, els tingueren fent feina fins a l'una de la matinada.

El resultat encara no es pot veure perquè es troba en procés de muntatge, però tot apunta que serà un treball del qual el grup i tots els participants se sentiran satisfets. «Tot va anar molt bé. No teníem guió i fou un rodatge molt flexible en el qual es podien fer improvisacions. En un tros juguem amb una pistola», explicà Lluís. Aquesta serà la carta de presentació visual del treball Nit que es troba al mercat des del passat dia 14 de maig.