Corresponsal d'alguns diaris nord-americans, John Reed
(Portland, Oregon, 1887-Moscou, 1920), publica en el «Metropolitan»
un interessantíssim llibre-reportatge sobre la revolució mexicana,
Mèxic Insurgent, que el fa famós entre els lectors i, a més a més,
l'obra és portada al cinema pel realitzador francès Pierre Leduc.
Aquesta bona rebuda fa que els seus periòdics el destinin a Rússia
com a corresponsal de guerra de la Revolució d'Octubre, on va
escriure els articles que Warren Beatty convertí també en
pel·lícula el 1981. Políticament, Reed fou el fundador del partit
comunista als Estats Units i hagué d'anar a l'exili. Visqué a la
URSS i quan morí fou solemnement enterrat a la Plaça de Moscou.
Ara, tot fent un lloable esforç, Edicions de 1984 ha publicat
Mèxic Insurgent en català i en recomanen la lectura amb aquestes
paraules: «Les seves cròniques, escrites amb un estil literari que
contrastava amb el periodisme fet fins aleshores, ofereixen una
profunda visió de les causes que transformaren la societat, i
descriuen els dirigents revolucionaris amb una humanitat, uns
detalls psicològics i una exactitud que només era possible de fer
amb una estreta convivència amb els revoltats». Dies difícils sobre
els quals Anna Fernández ha fet una magnífica traducció de
l'original anglès. Una autèntica odissea on el periodista s'havia
de jugar la pròpia vida a cada passa que donava. Fou un autèntic
«Soldat de Ploma», que és el nom de la col·lecció a la qual pertany
aquesta edició en la nostra llengua i que és un plaer de llegir...
«Cap a les dues de la matinada, vaig trobar dues 'soldaderas'
assegudes al voltant d'una foguera i els vaig demanar si em podien
donar 'tortillas' i cafè. Una d'elles era una índia vella, de
cabells grisos, amb un somriure perenne, i l'altra, una noia prima
de no més de vint anys, que donava el pit a un nadó de quatre
mesos. Estaven encimbellades a la punta extrema d'un vagó
plataforma, amb el foc encès damunt d'un piló de sorra, mentre el
tren avançava sotraguejant i balancejant-se. Al seu voltant, amb
l'esquena recolzada en elles i els peus sobresortint per entremig,
hi havia una gran massa disgregada d'éssers humans que dormien, que
roncaven. La resta del tren era a les fosques en aquella hora;
aquella era l'única parcel·la de llum i escalfor en la nit.
Parlàvem mentre jo mastegava la 'tortilla', la dona gran agafava un
tros de carbó roent amb els dits per encendre's la cigarreta de
fulles de blat, preguntant-se on seria la brigada del seu Pablo
aquella nit...».
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.