Neix l'ocultista Aleister Crowley (1875)

Inspirat en tot això, escrigué el Llibre de les Lleis, un nou tipus de litúrgia negra que tingué una certa difusió per Califòrnia gràcies a l'activitat d'un dels seus deixebles, de llinatge Smith. Viatjà després a Àsia i com a fruit d'això combinà les oracions secretes grecoegípcies amb els conceptes del ioga, una barreja certament explosiva. Deia que cada èsser humà és una estrella i que la seva missió més elevada és la de creuar l'abisme. El 1920 fundava dos periòdics anomenats Gnosis i Lucifero que tenien la seva redacció a Berlín. I no content amb tota aquesta moguda, establí a Sicília l'Abadia de Telemos, on ell i els seus adeptes s'entregaren a tota mena de jocs censurables, sessions de droga i orgies brutals, que res no tenien de «sagrades», encara que ell predicàs que ho eren.

Tan bestials i brutals foren aquelles bauxes de sang i sexe que algunes de les seves concubines, en estat greu, hagueren de ser hospitalitzades. Tanta sort que ja no es trobava l'ocultisme a l'Edat Mitjana. Per això, les autoritats italianes decidiren de tancar l'abadia i Crowley hagué de tornar a Anglaterra, on fins el dia de la seva mort no li mancà bon llit i menjar sobre la taula, doncs allà, els seus seguidors eren nombrosos.

El seu enterrament a Brighton va atreure molts mitjans de la premsa i durant la cerimònia fúnebre, els assistents cantaren el seu Himne a Pan i el conegut Himne a Satan, de Carducci. Era l'any 1947.

Des de llavors a ara, el satanisme continua ben viu. I això malgrat l'agnosticisme imperant, la secularització progressiva, el racionalisme generalitzat, els retrocés de les religions... El diable continua estant dins la part més fràgil del cor de l'home i aquells que no són capaços de cumplir amb una mínima llei natural, el cerquen encara i el fan el seu Senyor, tot per tenir aquí a la Terra i mentre duri, un hipotètic poder sobre els altres mortals.

Escrivia el científic Ramón y Cajal: «La vanitat ens persegueix fins al llit de la mort. La suportam amb coratge perquè desitjam superar la seva terrible grandesa i captivar l'admiració dels espectadors. Han estat molts els savis, filòsofs i fins i tot, persones vulgars que pretenen morir com herois, quan en realitat cauen difunts com simples histrions...».