Onze poetes mediterranis duen a Palma vida i mort, amor i desamor

Punt de trobada de poetes d'arreu de l'arc mediterrani, el Festival fou visitat per espectadors fidels a aquesta cita anual, que tornaren a vibrar intensament amb l'oportunitat de sentir el recitat de poetes de primera fila. A l'exotisme de les llengües estrangeres s'afegí, a més, els ressons desafiants de dos idiomes que sonaren de viva veu en contra de la censura patida als Estats respectius: el sard, que acaba de ser alliberada d'una secular opressió, i el bereber, encara perseguit i prohibit en el món àrab.

Una llarga llista d'escenes, personatges, emocions i registres poètics foren visitats pels poetes participants des de l'escenografia creada per Rafel Lladó a la petita Sala Mozart de l'Auditòrium, que es complementà amb la pantalla instal·lada al hall del centre per permetre a més públic accedir al recital. Com és tradicional, un recull en llibre dels poemes recitats i la traducció al català fou eina essencial al servei del públic, que li permeté la comprensió del més inintel·ligible.

La definitiva

Si a la tercera va la vençuda, la d'anit fou la prova definitia que el Festival de Poesia de la Mediterrània és ben consolidat. Malgrat el predomini de veus catalanes, la cita fou plural i, sobretot, capaç de congregar gran afluència de públic, gesta no gens habitual quan es tracta de literatura.