14/05/01 0:00
TW
0

Vicki Baum, escriptora nord-americana d'origen austríac (Viena, 1888-Hollywood, 1960) publica Grand Hotel, una de les seves obres mestres i de gran èxit. Entorn del personatge principal de la novel·la, Grusinskaia, una ballarina d'esperit complicat que en els dies tardorals de la seva vida va a viure en el Grand Hotel una emocionant aventura, es mou tot un món de tipus curiosos, com són ara negociants que posen en risc la seva fortuna, buròcrates que cerquen una evasió a totes les seves frustrants rutines, secretàries que van a la recerca d'un destí econòmic més fàcil, treballadors d'hostaleria que gairebé han de fer de psicòlegs...» i tot plegat, un ambient que vivim a Mallorca des de les primeres onades turístiques, puix som, ara mateix, una de les majors concentracions hostaleres del món. És interessant considerar que existeix, dins el món de la literatura, una llarguíssima antologia entorn del tema, un possible recull de tres graons, segons la categoria crítica de cada nom de ploma dins el gènere. Recordem aquella memorable novel·la policíaca d'Agatha Christie, Hotel Bertram...

«Si des de Park Lane preniu cap a un carrer sense pretensions i llavors doblegau a l'esquerra i dreta una o dues vegades, us trobareu en un carrer molt tranquil, amb l'Hotel Bertram a mà dreta».

L'Hotel Bertram porta allà molt temps. Durant la Segona Guerra Mundial foren destruïdes moltes cases a la seva dreta, i, un poc més avall, a la seva esquerra, però l'edifici hostaler es va mantenir dempeus. Naturalment, no va poder deixar amagades, com deien els seus agents de venda, algunes ferides, marques i rapinyades, però per una quantitat raonable de diners, va quedar restaurat a la seva primitiva condició. El 1955 semblava, exactament, el que aparentava a primera vista, això vol dir, un lloc digne, sense ostentacions i relativament car. Tal era el Bertram, que freqüentaren durant molts anys els més alts escalons del clergat, les dames vídues procedents de les famílies de gran llinatge del país, i per les jovenetes durant el seu viatge de retorn a casa quan és l'època de vacances dels seus col·legis de luxe...»

I ja entrats en aquelles altres novel·les, potser més de quiosc o del club del misteri, hauríem d'esmentar aquell relat d'Austin Warren, El Misteri del Larkin's Hotel...

«En poc temps el Larkin's Hotel s'ha imposat i es pot dir que no hi ha cap nord-americà, de visita a Londres, que no véngui a allotjar-s'hi. Abans de ser inaugurat, anaven al Warren's Hotel. Però ara... Què li he de dir, a vostè, si el crèdit d'aquest hotel entre la rica colònia americana és públic i notori...»

I heus aquí un fragment de l'obra de Vicky Baum: «El porter agafà el barret i s'allunyà de peu puntes, inconscientment, com si anàs per una cambra amb la seva dona enllitada... En travessar el passadís que s'estenia al llarg de les sales de correspondència i lectura, silenciosos i mig a les fosques, sospirà fondament i es passà la mà pels cabells. Advertí amb sorpresa que tenia el cap mullat; però no es va voler entretenir a eixugar-se'l. La marxa de l'hotel no es podia aturar perquè el porter Senf havia de ser pare d'un moment a l'altre...»

Esmentem també les descripcions del nostre Grand Hotel de Palma que fa a Ciutat de Mallorques, Miquel dels Sants Oliver, i com a col·leccionista de «còmics» d'antany, vull recordar Enric Vañó i aquell memorable episodi dels Rates d'Hotel...

Miquel Ferrà i Martorell