L'escriptora treballa en un nou projecte de novel·la.

L'escriptora treballa en un nou projecte de novel·la. | M.A.C.

Iolanda PericàsPalma14/05/01 0:00
TW
0

Rosa Planas (Palma, 1957) es defineix com «una escriptora amb ànima de poeta», malgrat que «la poesia sigui un gènere que s'està perdent en un societat consumista com la nostra i això és molt trist, perquè una societat sense poesia és una societat morta». L'escriptora presenta demà la seva darrera novel·la Abraham Savasorda editada per Lleonard Muntaner a la planta cinquena del Corte Inglés de les Avingudes amb Josep Francesc Conrado de Villalonga, Guillem Frontera i Jaume Font. El relat, que gira entorn a una discusió teològica entre jueus i cristians sobre l'autenticitat del Mesies, pròpia del segle XV, fou el guanyador del primer certamen de relats breus Alexandre Ballester.

El llibre presenta una estructura de relat, i no de novel·la, però compta amb elements novel·lescs pel que fa a la descripció de situacions i a la caracterització de personatges. Pel que fa a la qüestió principal de la trama l'escriptora considera que «és un tema de plena actualitat, perquè si bé ara el prestigi i el poder el tenen els polítics, en aquella època era una qüestió teològica». En aquest sentit Planas afirma que se sent «més còmoda ubicant les meves narracions en un context històric allunyat de l'actualitat, com és una ciutat indeterminada de la Corona d'Aragó al segle XV, perquè la llibertat de creació de personatges i situacions és molt més gran».

A Abraham Savarsoda Planas estableix dos nivells narratius, d'una banda els savis i teòlegs de cada un dels bàndols, «immersos en un debat teòlogic» i de l'altra la gent del poble que viu el dia a dia i que es veu arrossegada per les conseqüències d'una disputa que «ni volen, ni demanen, ni els interessa». En aquest sentit l'escriptora posa de manifest que «el que he intentat fer és un relat objectiu, escèptic quant a sentiments per tal que sigui el lector qui pugui treure les seves pròpies conclusions». De tota manera Planas explica que a la seva obra «hi ha també un element de reflexió sobre els drets humans, ja que la presència de leprosos a la narració posa de manifest els diferents estrats socials a més de les diferències entre cultures i religions que centren la disputa».