Hi ha coses que amb el temps es rovellen i perden llustre, poden
arribar a fer-se del tot malbé, però mai no perdran la seva
identitat. Aquest és el cas de La Balear. Al llarg de la seva vasta
existència sempre es dintingí sobre les altres. Fou el primer
vaixell que assolí la categoria de Bé d'Interès Cultural. Era el
1997 i al darrere d'aquesta declaració institucional hi havia un
interès necessari, recuperar l'engranatge i funcionalitat de la
darrera barca de bou de plantilla mallorquina. Ara, fa dos mesos,
la declaració d'intenció començà a materialitzar-se i La Balear
recupera la seva autenticitat disposada a solcar la mar l'estiu de
l'any que ve.
De la barca de bou originària, botada el 1924 amb la seva
parella per a l'arrossegament a vela, El Palma, en quedarà el
vint-i-cinc per cent. Molt si es pensa en la seva llarga vida a la
mar i la dissort i els avatars que patí després de ser donada de
baixa el 1995 pel seu darrer propietari, un patró de Portocolom.
L'escola taller de Mestres d'Aixa dependent del departament de
Formació del Consell, Fodesma, és l'encarregada de la
reconstrucció. Fundada a finals del 1999 amb aquest pressupòsit
concret, en ella hi treballen deu alumnes. Estan a les ordres del
mestre Joan Cifre i dirigits per Joan Manel Pons, especialista en
arqueologia submarina.
Prèviament a la recuperació de la barca peixetera
s'ensinistraren en l'ofici durant un any, i a hores d'ara hi ha
sobrades garanties que la Balear està en bones mans. Les feines que
es duen a terme en aquests moments se centren en la restauració de
l'armaçó, de més de tretze metres. «Per poc que puguin servir
s'intenta emprar les peces originàries, una vegada restaurades. Si
no és posible, recorrem a fustes noves de la mateixa casta que les
originals i feim les plantilles sobre les autèntiques», explicà
Cifre. En la recuperació de la barca s'empraran més de 10.000
tatxes i entre trenta i quaranta metres cúbics de fustes de pi
mallorquí, alzina i roure. Quan els primers propietaris de la
Balear, els germans Bartomeu Font, compraren la barca, en pagaren
20.000 pessetes.
Ara, sols en materials per arreglar el bastiment costarà vint
milions, un preu que no suposarà ni la meitat de la despesa del
cost final de La Balear una vegada estigui a punt per tornar a
surar. Els alumnes, d'entre 16 i 24 anys, hi passen cada dia vuit
hores treballant-hi. Fins ara el principal problema amb què s'han
topat ha estat el d'aconseguir un pont o cadastre de les mateixes
caracteríques que el que tenia. «Aquest element és el que suporta
la popa i pesava més d'un centenar de quilos. A més d'unes
dimensions específiques, el problema esdevingué per la seva
forma... tenia un angle de noranta graus i ha estat molt complicat
trobar una fusta semblant», explicaren Cifre i Pons.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.