La barca «La Balear» tornara a la vida l'any que ve

La darrera barca de bou de plantilla mallorquina solcarà la mar l'estiu de l'any que ve i conservarà el 25% de l'original

La restauració es duu a terme a l'aeròdrom de Son Bonet. | P.B.

Joana NicolauPalma13/05/01 0:00

Hi ha coses que amb el temps es rovellen i perden llustre, poden arribar a fer-se del tot malbé, però mai no perdran la seva identitat. Aquest és el cas de La Balear. Al llarg de la seva vasta existència sempre es dintingí sobre les altres. Fou el primer vaixell que assolí la categoria de Bé d'Interès Cultural. Era el 1997 i al darrere d'aquesta declaració institucional hi havia un interès necessari, recuperar l'engranatge i funcionalitat de la darrera barca de bou de plantilla mallorquina. Ara, fa dos mesos, la declaració d'intenció començà a materialitzar-se i La Balear recupera la seva autenticitat disposada a solcar la mar l'estiu de l'any que ve.

De la barca de bou originària, botada el 1924 amb la seva parella per a l'arrossegament a vela, El Palma, en quedarà el vint-i-cinc per cent. Molt si es pensa en la seva llarga vida a la mar i la dissort i els avatars que patí després de ser donada de baixa el 1995 pel seu darrer propietari, un patró de Portocolom. L'escola taller de Mestres d'Aixa dependent del departament de Formació del Consell, Fodesma, és l'encarregada de la reconstrucció. Fundada a finals del 1999 amb aquest pressupòsit concret, en ella hi treballen deu alumnes. Estan a les ordres del mestre Joan Cifre i dirigits per Joan Manel Pons, especialista en arqueologia submarina.

Prèviament a la recuperació de la barca peixetera s'ensinistraren en l'ofici durant un any, i a hores d'ara hi ha sobrades garanties que la Balear està en bones mans. Les feines que es duen a terme en aquests moments se centren en la restauració de l'armaçó, de més de tretze metres. «Per poc que puguin servir s'intenta emprar les peces originàries, una vegada restaurades. Si no és posible, recorrem a fustes noves de la mateixa casta que les originals i feim les plantilles sobre les autèntiques», explicà Cifre. En la recuperació de la barca s'empraran més de 10.000 tatxes i entre trenta i quaranta metres cúbics de fustes de pi mallorquí, alzina i roure. Quan els primers propietaris de la Balear, els germans Bartomeu Font, compraren la barca, en pagaren 20.000 pessetes.

Ara, sols en materials per arreglar el bastiment costarà vint milions, un preu que no suposarà ni la meitat de la despesa del cost final de La Balear una vegada estigui a punt per tornar a surar. Els alumnes, d'entre 16 i 24 anys, hi passen cada dia vuit hores treballant-hi. Fins ara el principal problema amb què s'han topat ha estat el d'aconseguir un pont o cadastre de les mateixes caracteríques que el que tenia. «Aquest element és el que suporta la popa i pesava més d'un centenar de quilos. A més d'unes dimensions específiques, el problema esdevingué per la seva forma... tenia un angle de noranta graus i ha estat molt complicat trobar una fusta semblant», explicaren Cifre i Pons.