Recordau aquelles fotografies en relleu que es deien view-master
i que fabricava o editava una companyia de Nova York, la GAF
Corporation? Va treure al mercat aquells aparatets i totes aquelles
col·leccions de contes de fades, aventures, fauna i flora,
actualitats i països de tot el món. Encara no ensumava ningú la
futura existència del vídeo, el cinema casolà solia ser de films
súper-8, amb tota la seva llarga preparació i entrebancs, i la
majoria de televisors eren en blanc i negre. El view-master, doncs,
amb aquell visor de doble ull sobre el qual rodava un disquet de
diapositives era, ni més ni manco, que un confortable cinema de
butxaca al gust dels infants. Deia un eslògan d'aquell any de 1960
que «les fotos view-master sumen el realisme del relleu a l'encís
del color i són, per tant, fotos vives...» Cada tema tenia
vint-i-una fotografies i un guió, passa a passa, per seguir la
història.
Record que en ocasió d'estar preparant la meva novel·la Memòries
secretes de Cristòfor Colom vaig anar reunint una llarga
bibliografia sobre el Descobridor, des de Madariaga a Wiesenthal i
Descolà, amb tota mena de biografies, quaderns, documents
cartogràfics, facsímils de l'època, el cançoner de la colombina
etc. i petits objectes, com una reproducció en metall del monument
barceloní a Colom o de la caravel·la Santa Maria, tot això passant
per aquell view-master nord-americà ben suggerent: Columbus, en què
el guionista ens explica breument com va ser la darrera aventura
transoceànica d'aquell enigmàtic personatge: «La crida dels mars
llunyans era més forta que l'edat i la malaltia. Aquell mes de maig
un petit estol de quatre caravel·les surt de Cadis, sota el
comandament del mateix Colom i arriba a les petites Antilles. En el
decurs d'una tempesta, l'enemic de l'almirall, Bobadilla, que es
dirigia de retorn a Espanya, és engolit per les ones. L'estol va
cap a l'oest, toca Hondures, on els habitants li semblen d'una raça
diferent de la dels insulars. L'almirall segueix la costa vers el
sud i llança l'àncora en una cala ben abrigada que anomena Puerto
Bello. Creu trobar-se a la costa asiàtica i no sospita que un
viatge per terra d'algunes desenes de milles el podria conduir al
litoral de l'oceà Pacífic, la mar immensa que es troba entre ells i
el llunyà Catai. Segueix Colom el seu viatge de descobriment i a
Jamaica ha de patir una violenta tempesta. Finalment, després
d'haver triomfat sobre innombrables perills, es fa a la vela cap a
Espanya i ancora a Sanlúcar de Barrameda el 7 de novembre de 1504.
Ja no tornarà mai més a la mar».
Llavors, els esdeveniments desfavorables es precipiten. Mor la
reina Isabel, que el protegia, s'organitzen els seus enemics i ja
breument malalt, trobant-se a Valladolid per tal de reclamar els
seus drets al rei, és visitat per la mort. Rodejat dels seus
fidels, deixa aquest món el 20 de maig de 1506. Si sou devots de la
gran aventura colombina us recomanaré el meu itinerari, que com és
natural vaig haver de fer en diferents etapes: la casa de
Valladolid on morí, avui, museu. La catedral de Sevilla, on hi ha
la seva tomba monumental. El monestir de la Ràbida, a Huelva. El
port de Palos i de Sanlúcar de Barrameda...
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.