El Centre de Cultura Sa Nostra acull la mostra de teresetes.

El Centre de Cultura Sa Nostra acull la mostra de teresetes. | Pere Bota

Judith PoloPalma10/05/01 0:00
TW
0

El món màgic de les teresetes, amb totes les rialles, somriures i reflexions que evoquen, omple des d'avui el pati del centre de cultura Sa Nostra amb la mostra L'exposició dels titellaires catalans. Fins a 47 peces fan un repàs de les diferents tècniques i materials al llarg del temps. «Centrada en grups catalans que existeixen des de fa 25 anys, és una mostra atípica que reflecteix la quantitat d'estils constructius que s'han donat des dels inicis d'aquest antic i a la vegada modern art escènic», apuntà Carles Canyelles coordinador de l'exposició. Així, els personatges inerts que cobren vida quan es troben en un escenari, van des de personatges humans com dos acròbates de l'any 1870 fins a les modernes lletres de goma escuma que s'uneixen per formar els personatges de Jordi Beltran.

Altres figures com els típics ninots catalans, entre els quals destaca el Perico (típic català amb barretina i faixa), o una rèplica de Miró, diversos animals, guerrers o pallassos, estan organitzats en funció de la seva tècnica. Al primer espai, s'hi troben els titelles que es mouen des de baix com el tradicional guant, els enormes titelles anomenats de marotte en els quals el titellaire adopta el braç fictici i el fa seu, o altres tipus com els muppet o els tija.

Entre aquests destaquen un seguit de peces que tenen la particularitat de formar part de les creacions fetes amb la tècnica de «guant català», que suposen l'ús de cinc dits, en comptes de tres, i possibiliten la mobilitat no només de coll i el cap, sinó també del cos i els braços. Aquesta forma de crear, «segons diu la llegenda, neix amb la intenció de perfeccionar el titella de garrotada, ja que sembla ser que amb el cop hi havia risc que el cap sortís disparat. Llavors un català pensà que si s'utilitzaven els cinc dits, amb un podria aguantar el cap quan aquest ninot es disposava a donar el cop», apuntà Canyelles.

Un altre espai està dedicat als titelles que es manipulen des de sobre com els pupo o les marionetes. En aquest apartat es pot apreciar el primer titella de fil, el pallasso Simplici, que inventà Harry Tozer obrint tot un camp que fins aquell moment no s'havia vist. També se'n poden admirar d'altres com el Guerrer, fet amb llaunes, que ha estat creat pels seus deixebles. El darrer grup amb consistència física està format per les teresetes, que s'accionen des de darrera i que tenen una dimensió considerable, tot i que no arribi a les mesures dels marottes.