Tal dia com avui neix a Omaha, Nebraska, Frederick E.
Austerlitz, que amb el temps seria conegut en el món de
l'espectacle i el cinema com Fred Astaire. De família d'immigrants
austríacs, ningú no hauria sospitat com de famós havia de ser. Però
ja el seu veritable llinatge era més que simbòlic. Austerlitz és un
poble de Moravia on Bonapart derrotà els exèrcits d'Àustria i
Rússia el 2 de desembre del 1805. Entre totes les victòries
napoleòniques, segurament aquesta fou la més gloriosa, essent
coneguda com la «batalla dels tres emperadors». Llavors, instants
abans de la batalla de Moscou, el 1812, sortí un sol esplèndid.
Bonapart, per tal d'animar els seus soldats, va dir, aleshores:
Francesos! Aquí teniu el sol d'Austerlitz! i aquells mots
esdevingueren llegendaris.
Tanmateix els habitants d'Austerlitz passejaven el nom d'una
derrota i somniaven en la revenja, és a dir, amb l'èxit, un triomf
i un èxit que Fred va conèixer, especialment quan formà parella
artística amb Ginger Rogers, potser la parella de ball més famosa
de la història. I és que ja essent infant petit, Fred Astaire es va
sentir fortament atret pel ball, el mateix que la seva germaneta
Adela. La seva mare els matriculà en un curs i els professors
comprovaren que aquells germans tenien qualitats especials. El pare
no estava, però, d'acord de veure el ball com una professió i va
ser difícil convèncer-lo que aquest era el futur del nin i la nina.
Fred, malgrat aquella resistència, seguí amb les seves i quan només
tenia onze anys ja s'estrenà com actor de teatre. Llavors, al llarg
de sis anys, germà i germana formaren parella artística de ball i
anaren de ciutat a ciutat, formant part de companyies de revista.
De 1917 a 1933 aconseguiren moltes crítiques favorables i quan la
de Nova York els dedicà grans lloances, la seva bona sort, per a
molts anys, dins el col·lectiu artístic ja estava decidida. Però la
seva germana, enamorada el 1932 de l'aristòcrata britànic lord
Charles Cavendish, fill dels ducs de Devon, consentí a casar-s'hi i
abandonà els escenaris.
Durant alguns temps, Fred hagué de fer els seus musicals tot sol
i el 1933 s'unia en matrimoni amb Phyllis Potter, de qui tingué dos
fills. Aquell mateix any, David O. Selznick, cap de la RKO, li obrí
les portes del cinema, malgrat els nombrosos enemics del ballarí i
actor que el qualificaven d'home lleig per a la pantalla. Ballà amb
Joan Crawfort a la pel·lícula Ànima de Ballarina i amb Dolores del
Río a Volant cap a Río de Janeiro. En aquell film feia un número de
ball amb una actriu rosseta, Ginger Rogers, i aquella actuació
tingué tan gran èxit que ja el camí de Fred dins l'art
cinematogràfic fou inacabable. Moriria a un hospital de Los Angeles
el 1987, és a dir, als 88 anys. Tota una vida entregada a la
dansa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.