La foscor més sensorial arribarà a l'Estat espanyol i a França
el pròxim dilluns dia 14 de la mà de Nit, el compacte del grup
mallorquí El diablo en el ojo. Amb onze temes entre els quals es
troben títols tan suggerents com Mónaco, Berlín, Justine o The
sweetest agony posen a l'abast dels oients tot un ventall
d'ambients que el poden transportar des del «cabaret alemany del
període d'entre guerres fins al pop més obscur fet després de
Bowie», segons apuntà Jordi, el vocalista del grup.
Per aquest motiu quan es parla del Diablo i la seva música de
glamour decadent sonen paraules com tristesa o malenconia.
«Intentam crear un ambient pervers. El punt dramàtic forma part de
la nostra predestinació», esmentaren. Però en aquesta ocasió per a
sorpresa dels que els coneixien i fins i tot per als mateixos
integrants de la formació «hi ha cançons que tenen llum», comentava
Lluís, baixista.
En relació a aquest punt «tétric» Xisco, el baix, matitzà que
«És com el teatre, es pot fer comèdia o drama però fer drama no vol
dir que et passis la vida a casa pensant a tallar-te les venes».
Però les idees que vol transmetre el Diablo també s'expliquen
mitjançant les lletres que habitualment escriu Jordi i que parlen
de «l'amor i de la falta d'amor que tot i que soni a tòpic és un
sentiment universal i tot en aquest món funciona a partir de
sentiments purs com aquest o l'odi», comentaren el mateix vocalista
i Lluís.
Unes històries que en tres casos són cantades en castellà i en
les quals també son protagonistes personatges literaris com en The
ballad of Kim Carson. Amb tot aquest seguit de components, el
Diablo es ficarà en una aventura gal·la que veuen amb optimisme. «A
França hi ha mercat per aquest tipus de música i fora d'aquí no hi
ha més nivell. Quan per Nadal varem tocar a Londres vam veure que
no teníem res a envejar a la resta de grups», manifestaren.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.