Neix George Orson Welles (1915)

Tal dia com avui naixia a Kenosha, Wisconsin, Estats Units, l'home que revolucionaria el cinema i el teatre en els anys 30 amb obres mestres com la pel·lícula Ciutadà Kane. George era el segon fill de Richard Head Welles, un enginyer que havia fet fortuna amb les seves construccions i els seus invents. La mare, Beatrice Ives Welles, havia estudiat música, es manifestava com una competent pianista i li agradava molt llegir i escriure poesia. El nin demostrà ja de ben petitó dues coses: una afecció artística i una intel·ligència singular, tant és així que als tres anys ja sabia llegir i escriure amb una certa correcció. Els seus biògrafs asseguren que als cinc ja sabia escriure a màquina i que als sis se sabia de memòria moltes pàgines de Shakespeare. També afirmen que als vuit anys redactà un llibre sobre el teatre universal i el consideraven, a l'escola i en el seu entorn familiar, un infant prodigi o superdotat. Les desgràcies però solen acompanyar els èxits. Si per una banda començà de nin a tenir celebrades ocurrències, també de nin rebé les primeres fuetades de dissort. La seva mare morí, quan ell havia complert nou anys, a causa d'una atròfia hepàtica aguda, i cinc anys després moria son pare alcoholitzat. Els seus parents materns se l'endugueren a Nova York. Era fluixet de salut i per això no va anar a l'escola fins que tingué deu anys. Després va ingressar a la Todd School d'Illinois, un col·legi especial per a superdotats. Tenia quinze anys quan sortí d'aquella institució i fundà un grup de teatre especialitzat en obres clàssiques. Un any després viatjava a Irlanda on volia, per una banda, conèixer les arrels dels seus avantpassats, i per altra, estudiar les possibilitats de fer teatre a Europa. I li va anar bé. El contractaren i començà la seva carrera dramàtica a Dublín. També viatjà per Espanya, agradant-li molt Sevilla. D'aquí passà al Marroc. Tot aquell aprenentatge li serviria molt en retornar als Estats Units, amb vint-i-tres anys. Allà, treballà a la ràdio i a tota una sèrie d'obres dramàtiques adaptades a aquest mitjà de comunicació. Els seus guions, les seves històries, sempre agosarats, li obririen les portes de la fama definitiva. El capvespre del 30 d'octubre del 1938 havia tingut una idea genial. Com a locutor presentava el programa «La guerra dels móns», de H.G.Wells, i de sobte va suspendre l'emissió, tot aprofitant el moment psicològic dels oients, per anunciar que havien estat vistes unes estranyes naus en el cel. Dels vint milions de persones que escoltaven la ràdio en aquella hora, prop d'un milió es va creure que els marcians havien envaït la terra. Després d'allò i d'aquella broma tan feixuga, Orson Wells ja era universalment conegut.