Miquel Ferrà i Martorell03/05/01 0:00
TW
0

La guerra a la zona espanyola del Protectorat marroquí ha atret molts corresponsals de guerra dels diaris més importants de la Península, especialment de Madrid i de Barcelona. Per altra banda, les informacions telegràfiques també donen compte de la virulència en els combats d'aquests darrers dies. Així llegim ,per exemple: «El submarí B-A actua al davant d'Alhucemas. Mentrestant, per fer des d'aquesta plaça estratègica els viatges oficials amb destí a Melilla és emprat un hidroavió Savoia. Així mateix s'informa que l'escolapi mallorquí, el pare Antoni Vidal Pons, capellà auxiliar de la Legió, ha mort en combat».

I en una altra notícia breu se'ns explica que «es troba de retorn la Bateria de Muntanya de Mallorca i la lleugera de Menorca. S'han embarcat a Melilla a bord del vapor Capitán Segarra, havent participat en més de trenta combats. El Veloç Esport Balear els vol obsequiar amb un lunch...».

Més curiositats: «Procedent de València ha arribat al Marroc el vapor-portaavions Dédalo. Condueix devers trenta aeroplans i un dirigible. Ja quan es trobava a altamar llançà dos hidros i el dirigible Volziero...».

Les aventures bèl·liques són nombroses, algunes quasi novel·lesques: «Ha retornat a la capital d'Espanya el frare franciscà Revilla, que ha estat a la campanya del Marroc formant part de la Legió. Desfressat de moro i acompanyat d'un cabileny, aconseguí d'entrar en el territori de l'enemic, i pogué d'arribar al quarter general d'Abd-El-Krim, amb el qual va tenir dues llargues entrevistes. Porta el resultat de la seva proposta de negociacions sobre l'alliberament o rescat dels presoners». Els periodistes dels diaris ABC, El Sol, La Vanguardia i molts altres no dubten d'estar en el primer rengle de foc o d'embarcar-se onsevulla: en el submarí Peral, el torpediner 22, el cuirassat España o en seguir, amb feixugues càmeres, una càrrega dels Llancers del Príncep».

Quin era el preu del rescat per fer tornar a casa seva un presoner més o menys significat que patia fam i sed a un dels camps del president de la «República del Rif» Abd-El-Krim? «Hem assistit al rescat del moro Sidi Ali Selami, de vuitanta anys, ministre de beneficència marroquí, havia estat capturat pels guerrillers d'Hamid Luccan. La família ha hagut de pagar als segrestadors set mil duros...».

La tasca informativa seguia endavant. Abd-El-Krim tenia un cert respecte pels redactors de periòdics i no dubtava que a la llarga donarien la raó a les seves propostes independentistes. Els diaris anglesos, començant pel Times, estaven de part seva.

I els periodistes catalans no oblidaven els luctuosos fets que provocaren, molts anys abans, la Setmana Tràgica. I és que el Marroc no era més que un gran escorxador dels pobres per protegir els interessos colonials dels rics. Tot plegat es desfressava de patriotisme i els militars de professió seguien el joc als poderosos de la política i l'economia.