Tomeu Penya torna al mercat carregat de sornegueria amb «Això és pecat»

El dinovè disc del vilafranquer inclou onze temes, la majoria d'ells versions

Joana NicolauPalma02/05/01 0:00

S'ha fet esperar però tot ja està a punt. En poc més de quinze dies Tomeu Penya treurà al mercat el dinovè disc de la seva carrera. Un treball que es presentarà com Això és pecat i està carregat d'amor, humor i sornegueria. Al final, amb alguns mesos de retard a causa de la necessitat d'aconseguir els permisos per incloure algunes versions, seran onze els temes que hi tendran cabuda. Quatre d'ells temes propis, un de Toni Morlà i la resta adaptacions al «mallorquí» de temes de músics que, segons digué, «han tingut gran influència en la meva vida artística».

Entre aquestes es troben una de Kris Kristofferson presentada com Ajudem a fer-ho anit, una altra d'Elvis Presley No puc fer més que creure; de Randy Travis es versiona Si no fos per tu i de Don Williams El temps dins ses mans. Finalment també hi ha adaptació del tema Gràcies per sa ràdio d'Alan Jackson i de Charlie Rich, S'al·lota més garrida del món. Totes aquestes versions, segons Penya, mantenen l'argument de les seves lletres originals però han hagut de ser canvides per tal de ser ben adaptades per l'artista a la «fonètica mallorquina».

Pel que fa als temes propis, alguns d'ells fan molt palesa la coentor mallorquina a la vegada que tenen un so molt de country americà. «Cas de De Londres a Mèxico que posa els pèls de gallina i que sorgí en un moment de fortarró enmig d'un viatge i en un vespre de molta marxa. Un altre tema de tonada molt americana és el que fa referència a la dita mallorquina A ca vell cuscus del qual el disc inclou dues versions, una d'elles sols instrumental». Els altres temes són Això és pecat i la de Toni Morlà que versa sobre l'amor i de títol Vine cap aquí. Penya qualificà el treball com «un disc molt divers i complet. D'una cançó a l'altra es pot passar d'una eufòria balladissa a una altra molt sensible. En ell les cançons duen emocions molt canviants, això sí, les tristes sempre es presenten amb una mica d'humor maliciós».