Neix a Reims, França, Joan Baptista de La Salle, de noble
família originària de Catalunya. Fill de Lluís de la Salle,
conseller del Rei, i de Nicolaua Moet de Brouillet, també de
nissaga aristocràtica. La seva infantesa, dins un àmbit familiar
tradicional i protegit, passà sense problemes. Als onze anys ja
manifestà la intenció de consagrar la seva vida a Déu i per
disposició de l'arquebisbe de Reims obtingué el privilegi de ser
inclòs entre els clergues. Excel·lent estudiant, rebia les quatre
ordes menors el 1668 i llavors estudiava amb tot el profit
necessari filosofia i teologia. El 1878 rebia l'ordenació
sacerdotal a la catedral de la seva ciutat. Dedicat en cos i ànima
al seu ministeri, destacà ben aviat per la seva tasca social i el
seu desig de fundar una congregació dedicada a l'ensenyament dels
infants més pobres.
Diu un dels seus biògrafs: «I en aquesta hora de difícil lluita
i primera collita de la seva feina, decideix de donar a la seva
congregació les Constitucions que han de regir-la i ordenar-la,
prenent els seus membres el nom de Germans de les Escoles
Cristianes. Els vots de pobresa, castedat o obediència foren comuns
a tots. Un sistema uniforme de vestir, a títol de distintiu, fou
imposat des d'aquella data...».
Els frares-mestres de La Salle aconsegueixen l'admiració i
respecte del poble, amb excepcions, és clar, i sota la mirada
crítica dels poderosos. Tanmateix són obertes escoles a Chartres,
Rouan, Calais, Troyes, Avinyó, Marsella, Dijon, Grenoble...
El fundador ha de suportar persecucions, processos i també
burles i menyspreu per part de les institucions eclesiàstiques.
Però segueix endavant, malalt com estava, una malaltia que el duria
a la tomba, en olor de santedat, el Divendres Sant de 1719. En
morir deixava vint-i-tres cases de la Congregació, dos-cents
setanta-quatre germans i quasi deu-mil alumnes. Entre els germans
de La Salle que moriren en opinió de santedat, i alguns màrtirs,
com el germà Salomon, caldria esmentar els germans Irineu,
Scubilió, Alpert, Barmier, Juli de Jesús, Arnold, Miquel, Mucià,
Benildo, Exuperià i Lleó de Jesús.
Del mateix llinatge que sant Joan Baptista de La Salle fou
aquell Robert, cavaller i viatger (1640-1687) que plantà la bandera
francesa al Canadà. En resum, Joan Baptista de La Salle, sant de
l'Església catòlica, beatificat el 1887 per Lleó XIII i canonitzat
el 1900, ha de ser contemplat com un gran pedagog, un actiu
fundador, un formador d'homes de ciència i un propagador de la
fe.
Deia d'ell Lleó XIII: «Res més útil a la religió i la societat
que els exemples i les poderoses creacions de tan il·lustre home,
l'obra del qual ha merescut totes les lloances de l'església i la
societat civil». Mots que no desmereixen els que escrivia després
Pius XI: «Entre els Instituts establerts per atendre la jovenesa en
ordre a l'educació, ocupa un lloc eminent l'Institut dels Germans
de les Escoles Cristianes. Són de tanta trascendència els serveis
prestats per aquell a la religió i a l'ensenyament, que aquests
mateixos serveis patentitzen, amb tota evidència, haver estat
fundat tal Institut per especial disposició de l'Altíssim».
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.