TW
0

Neix a Reims, França, Joan Baptista de La Salle, de noble família originària de Catalunya. Fill de Lluís de la Salle, conseller del Rei, i de Nicolaua Moet de Brouillet, també de nissaga aristocràtica. La seva infantesa, dins un àmbit familiar tradicional i protegit, passà sense problemes. Als onze anys ja manifestà la intenció de consagrar la seva vida a Déu i per disposició de l'arquebisbe de Reims obtingué el privilegi de ser inclòs entre els clergues. Excel·lent estudiant, rebia les quatre ordes menors el 1668 i llavors estudiava amb tot el profit necessari filosofia i teologia. El 1878 rebia l'ordenació sacerdotal a la catedral de la seva ciutat. Dedicat en cos i ànima al seu ministeri, destacà ben aviat per la seva tasca social i el seu desig de fundar una congregació dedicada a l'ensenyament dels infants més pobres.

Diu un dels seus biògrafs: «I en aquesta hora de difícil lluita i primera collita de la seva feina, decideix de donar a la seva congregació les Constitucions que han de regir-la i ordenar-la, prenent els seus membres el nom de Germans de les Escoles Cristianes. Els vots de pobresa, castedat o obediència foren comuns a tots. Un sistema uniforme de vestir, a títol de distintiu, fou imposat des d'aquella data...».

Els frares-mestres de La Salle aconsegueixen l'admiració i respecte del poble, amb excepcions, és clar, i sota la mirada crítica dels poderosos. Tanmateix són obertes escoles a Chartres, Rouan, Calais, Troyes, Avinyó, Marsella, Dijon, Grenoble...

El fundador ha de suportar persecucions, processos i també burles i menyspreu per part de les institucions eclesiàstiques. Però segueix endavant, malalt com estava, una malaltia que el duria a la tomba, en olor de santedat, el Divendres Sant de 1719. En morir deixava vint-i-tres cases de la Congregació, dos-cents setanta-quatre germans i quasi deu-mil alumnes. Entre els germans de La Salle que moriren en opinió de santedat, i alguns màrtirs, com el germà Salomon, caldria esmentar els germans Irineu, Scubilió, Alpert, Barmier, Juli de Jesús, Arnold, Miquel, Mucià, Benildo, Exuperià i Lleó de Jesús.

Del mateix llinatge que sant Joan Baptista de La Salle fou aquell Robert, cavaller i viatger (1640-1687) que plantà la bandera francesa al Canadà. En resum, Joan Baptista de La Salle, sant de l'Església catòlica, beatificat el 1887 per Lleó XIII i canonitzat el 1900, ha de ser contemplat com un gran pedagog, un actiu fundador, un formador d'homes de ciència i un propagador de la fe.

Deia d'ell Lleó XIII: «Res més útil a la religió i la societat que els exemples i les poderoses creacions de tan il·lustre home, l'obra del qual ha merescut totes les lloances de l'església i la societat civil». Mots que no desmereixen els que escrivia després Pius XI: «Entre els Instituts establerts per atendre la jovenesa en ordre a l'educació, ocupa un lloc eminent l'Institut dels Germans de les Escoles Cristianes. Són de tanta trascendència els serveis prestats per aquell a la religió i a l'ensenyament, que aquests mateixos serveis patentitzen, amb tota evidència, haver estat fundat tal Institut per especial disposició de l'Altíssim».

Miquel Ferrà i Martorell