«Miquel Àngel Colomar fou un element important de la vida social
i cultural de la Palma dels anys 20 i 30 que es va anar apagant
perquè no va poder desenvolupar totalment la seva capacitat
creativa», amb aquestes paraules descriu Magdalena Aguiló,
comissària de l'exposició que sobre aquest personatge té lloc al
Centre de Cultura de Sa Nostra, la figura de l'intel·lectual
mallorquí. Dibuixant, pintor, novel·lista, poeta, crític i
periodista són només algunes de les ocupacions que Colomar
(1903-1970) exercí i en les quals posà de manifest la seva
capacitat creadora i, sobretot, la seva fina ironia i
causticitat.
«Colomar era capaç de riure's de tot i de tothom, començant per
ell mateix», explica Aguiló. Un clar exemple d'aquesta capacitat
d'autocrítica la posa de manifest Colomar en un dels seus llibres,
en concret un que escrigué sobre el pintor Tito Cittadini. Després
d'un dels volums sobre aquest artista, Colomar conclou explicant
que, gràcies a la pedanteria qualsevol «pobre diablo» (en clara
referència a ell mateix) es pot posar a l'altura d'un membre de la
Reial Acadèmia. «Era un crític dur, temut i respectat en els
cercles artístics, però que, en general, no tenia la simpatia de la
gent», continua Aguiló.
«A Colomar li agradava posar en evidència la mediocritat de la
gent, el cretinisme imperant en el món de la cultura, d'aquesta
manera és difícil generar simpaties». En aquest sentit, Aguiló fa
referència a algunes anècdotes que circulen sobre la personalitat
de Colomar. «En una ocasió es va presentar a uns jocs florals i
dins el sobre, transparent, va posar una targeta de Jorge Guillén i
clar, el jurat va creure que el que participava era aquest segon. A
ningú no li va fer gràcia obrir el sobre i trobar el nom de
Colomar». «Una altra de les seves fetes que es recorda fa
referència a un pintor peruà que, suposadament, vivia a Sóller.
Colomar va demanar referències a diverses personalitats culturals
del moment i qui més qui manco n'hi va donar, quan en realitat el
tal poeta no existia més que en la imaginació de Colomar», continua
explicant Aguiló.
Pel que fa a la seva imatge, característica de la seva època amb
un punt d'extravagància, Aguiló creu que era, en certa forma,
conseqüència de la seva forma de ser. «Colomar era atrevit,
antiacademicista i contrari a allò que imperava, cosa que, en certa
manera, implica una 'pose' estètica». Després de la Guerra Civil,
Colomar fou empresonat, represaliat i privat d'excercir la seva
professió de periodista. «La seva capacitat creadora és veié
restringida, però continuà treballant. El darrer text de Colomar és
el del catàleg d'una exposició de la Sala Pelaires, un any abans de
la seva mort».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.