La sinagoga de Monti-sion, (1435)

Sembla que en el carrer que diuen «de les escoles» hi havia en el segle XV les «escoles rabíniques» i entorn es podria dir que per aquell solar hi seguí fructificant la cultura, ja que els jesuïtes hi obriren escoles de doctrina cristiana, física, gramàtica, retòrica, filosofia i teologia. Aquella fama en l'art de l'ensenyament, dirigida especialment als fills de la noblesa, es va veure interrompuda l'any 1767. L'expulsió dels jesuïtes era decretada per a tota Espanya pel rei Carles III. Tal dia com avui d'aquell any, els religiosos d'aquella congregació, devers quaranta, s'embarcaven cap als Estats Pontificis en un estol de desset vaixells que comandava el capità Antoni Barceló. Els béns mobles de la companyia varen esser venuts en subhasta pública. Però l'església de Monti-sion no sofrí cap agressió i es conservà en l'estat que avui mateix presenta. Anant pel carrer del Vent i observant el mur de l'edifici hi podrem distingir dues construccions, dos cossos, un al costat de l'altre, que ens indica que el terreny ocupat per la Sinagoga fou ampliat vers el carrer de Sant Alonso per a definir la fàbrica de l'església. Mirem, doncs, el mur més apropat a la cantonada del carrer de Monti"sion i hi descobriren un portalà s i dos finestrals, tots ells cecs, és clar, però que creim que formaven part de l'estructura de la Sinagoga. Això podria significar que la placeta on ara es troba la façana del temple podria haver estat ocupada per edificacions i la porta principal de la Sinagoga seria pel carrer del Vent, una orientació que es mostra molt d'acord amb les tradicions judaiques. Tant la porta que comentam com les finestres són d'arc de mig punt, un estil molt emprat per a les sinagogues de l'Espanya sefardí. De comprovar-se aquests detalls, proposam una acurada restauració de tals vestigis, que podrien restar tan cecs com ara, per a no fer mal a l'edifici barroc, però almanco visibles, potser cobert el portal amb porta falsa de fusta i els finestrals amb gelosies. El llegat jueu, dins la nostra història, és certament important i ja és ben hora de matar el «tabú», absurd i ancestral, d'una cultura que podem considerar com pròpia. Però això no és tot. En el carrer de Sant Alonso, en el mur que tanca el pati del col·legi de Monti-sion, també són ben visibles portes i finestres d'habitatges del Call, ben medievals, desapareguts en aquelles obres. Més vestigis que la nostra arqueologia més elemental no es pot permetre el luxe d'obviar.