La instantània

Basar de Teheran

Casa estesa al basar de Teheran (Iran).

28/04/01 0:00

Són les onze del matí i, al basar de Teheran, hi regna una certa calma. Especialment si es compara amb els d'alguns països on, a més de la gent local, hi van en massa grups de turistes. A la capital iraniana és diferent perquè, entre una cosa i l'altra, el turisme hi arriba en petits grups que no s'allunyen massa del guia que els ha tocat, ni de l'organització protectora que "es creuen" els dóna seguretat. Possiblement així veuran moltes coses, però en viuran ben poques. Un greu error, el no volar campar pel seu compte.

Hi ha indrets del basar on sí que hi ha molta gent. A vegades és un problema obrir-se pas pels carrerons on es troben les botigues de les coses més necessàries: roba confeccionada, estris de casa, espícies. Tuf d'humanitat es mescla amb els perfums exòtics del clau d'olor, la canyella, la nou moscada i una inacabable llista plena de colors, olors i sabors. També hi ha la roba barata amuntegada a l'abast de qui, entre empenta i empenta, arriba a trobar la seva talla i el seu color.

Als carrers de les catifes, tot és diferent. Són les onze del matí i arriben dos homes carregats amb una gran estora que, un cop desenrotllada al portal d'una botiga, omple de color i llum la grisor del ciment del carrer. D'entrada els entesos, que han de decidir si es compra o no, s'ho miren en conjunt: encert de la decoració floral o geomètrica, els colors. Llavors es posen a la gatzoneta i analitzen en detall les dues cares per comprovar si els nusos "senneh o ghiordes" estan ben atapeïts. Ordit i trama. Amb una cinta mètrica comproven la simetria de la decoració i mesuren el tapís. Quan disposen dels elements suficients, en fan la valoració. Sempre sorgirà algun detall que devaluarà el treball. Els propietaris, que han vist créixer la peça nus a nus, els tocarà decidir si hi estan d'acord amb el preu, al basar de Teheran.