Miquel Ferrà i Martorell28/04/01 0:00
TW
0

Parlàvem ahir de com la sinagoga principal de Mallorca, en el carrer de Monti-sion, esdevingué capella cristiana i també de com algunes peces importants del seu patrimoni se salvaren de les flames o la destrucció. Els «rimmonim» i el «llantoner». Les tradicions ens parlen d'un rellotge, que precedí el famós que diuen d'En Figuera, sobrenom del rellotger que el 1385 posava en marxa i llavors substituït en el segle XIX pel que podem veure avui en la façana de l'Ajuntament. Però abans d'aquestes dues màquines n'existí una molt més antiga, de la qual parlava Grasset de Saint-Sauveur, dient que es tractava d'un rellotge de sol. Tanmateix, i segons refereix George Sand, un eclesiàstic, en la tercera part d'una obra sobre la religió seràfica, afirmava que un jueus fugitius retiraren aquest famós rellotge de les ruïnes de Jerusalem, en temps de Vespacià, i el traslladaren a Mallorca, on havien trobat refugi. Ens preguntam si no existiria un rellotge jueu a la sinagoga que en algun moment seria traslladat al casal de Cort? Fos de sol, clepsidra o rellotge d'aigua, de pesos al estil àrab o, tot, simplement, pagès, és a dir, de sol. No li donem més voltes i pensem ara en la sinagoga ja convertida en capella cristiana, en el segle XV, quan hi entrà l'art gòtic i decorà els seus altars i les seves voltes.

Parlem, concretament, del pintor conegut com el Mestre de Monti-sion, que pintà un retaule donat per Antoni Salom amb les imatges de la Mare de Déu, Santa Àgueda, Santa Llucia, Sant Blai i Sant Antoni. També se li atribueixen una «Resurrecció» i una «Pentacosta». També s'hi localitzava la Predel·la, dita de Monti-sion, obra de Nicolau Marsoll, igualment gòtica, del segle XV. És evident que si la Sinagoga estava dempeus en el segle XV i l'església de Monti-sion no fou edificada en aquell mateix indret fins ja avançat el segle XVII, això significa que el començament de l'obra principal ha de situar-se al 1601 i aquesta no acaba fins el 1683.

És clar que ja les reformes havien tingut un punt de partida el 1571 i el gruix d'aquestes el 1576. Però el que ens interessa aquí és l'aprofitament de part dels murs de la sinagoga per aixecar amb menys despeses part de l'estructura de l'edifici.

Això, ara que està tant de moda restaurar cases antigues del centre antic de Palma, ho hem vist amb massa freqüència. Rere qualsevol paret exterior encimentada hi apareixen arcs gòtics, finestrons abotzinats, finestres coronelles, fragments de rajola àrab, restes d'ornamentació antiga... Avui es pot practicar, fàcilment, la que deim «arqueologia de superfície» i comprovarem, fins a quin punt, Ciutat s'omplí d'arcs cecs i ocults al pas dels anys, sense altre funció que servir de paret a una nova construcció.

Demà parlarem de la nostra hipòtesi sobre el que resta d'aquella important sinagoga.