Miquel Ferrà i Martorell27/04/01 0:00
TW
0

S'havia propagat el rumor que alguns jueus, durant la Setmana Santa, havien intentat repetir en un esclau moro les injúries i turments infligits a Jesucrist. Com explica l'historiador Pere Xamena «el senyalats com a culpables foren detinguts. Els condemnaren a ser cremats o penjats si no es convertien al cristianisme. Ja sia per por de la terrible mort, ja sia per sincera conversió, demanaren el baptisme. Poc després foren tots els jueus de Mallorca els que sol·licitaren ser batejats. El bisbe i tot el poble demanà misericòrdia per als condemnats. El governador els indultà...».

D'aquesta manera, el convertits del judaisme, es trobaven agrupats en una confraria sota l'advocació de l'arcàngel Sant Miquel i formaven una Aljama cristianitzada, amb una organització molt semblant a la d'abans de la conversió, puix que exercien els mateixos oficis i quefers d'abans de la conversió. Eren, en total, devers mil cinc-cents. La qüestió és que la sinagoga fou saquejada, els llibres sagrats i el mobiliari més representatiu cremat i l'edifici transformat en capella cristiana.

Aquella construcció sofrí diverses reformes fins que en el segle XVII fou enderrocada per a construir-hi la gran església barroca i jesuítica que avui podem contemplar. Diu Ramon Medel en la seva guia de 1849: «L'església de Monti-Sion (edificada segons les més fiables notícies sobre els fonaments d'una sinagoga) és d'un sola nau, i mostra en les seves arcades algunes pintures al fresc de fon efecte: té cinc capelles a cada costat, i podem veure en el lloc que ocupa la cinquena de la dreta un retaule antic de mèrit singular. Les imatges pintades en taula sobre fons d'or conserven tota la vivor que els pogué imprimir el delicat gust dels temps mitjans, i així destaca la lluentor del metall, just com si fos acabat de daurar. En la tercera capella hi ha una pintura de Sant Salvador de molt regular pinzell. El més digne d'esmentar dins aquesta església és una capella situada a l'esquerra de la porta principal, en la què està dipositat el cadàver del beat Alonso Rodríguez. Els marbres i el jaspi cobreixen els murs formant encertats dibuixos: les columnes, les cornises, el paviment, tot és de les mateixes pedres: de tot es desprèn bellesa i gust. La taula de l'altar formada d'embotits de marbre és de molt bona estructura...».

Ens diu la tradició que dues belles peces de la sinagoga foren salvades de la destrossa. El llantoner, que anà a la catedral, i els rimmonim, que avui formen part dels ornaments litúrgics en la processó del Corpus Christi. És probable que existís una rosassa amb l'estel de Daviu sobre la qual es pogué inspirar la meravella gegantina de cristalls de colors que hi ha a la Seu. Una altra tradició, aquesta més discutible, és la que fa referència al rellotge. En parlarem demà.