«El verdugo» es proclamà vencendor dels premis Max amb set guardons

L'escriptor, poeta i dramaturg Antonio Gala fou homenatjat amb el premi d'Honor

EfeBilbao25/04/01 0:00

El muntatge El verdugo, de Luis García Berlanga i Rafael Azcona, i Sara Baras, amb el seu espectacle de flamenc Juana la loca, foren els grans protagonistes de la IV edició dels Premis Max que s'entregaren dilluns amb set i tres guardons, respectivament. Un dels moments centrals de la gala fou aquell en què l'escriptor, poeta i dramaturg Antonio Gala assegurà, després del lliurament del Premi Max d'Honor, que el guardó li «ha caigut com una coça als nassos perquè sembla que ja hagi acabat la seva missió. Ara, m'hauré de prendre una petita pròrroga». El gran guardonat del vespre, Juan Echanove, premi al millor actor per la seva interpretació a El verdugo, assegurà que l'èxit de l'obra es deu al fet que la temàtica «connecta directament amb la realitat de les persones», mentre que Sara Baras assegurà que Juana la loca és una obra de «pura passió».

Echanove explicà que El verdugo planteja «els problemes que tenen les persones quan diuen sí en un moment en què haurien d'haver dit que no, és una cosa comuna a tots», i atribuí part de l'èxit de la representació al fet que «és una comèdia negra que, a la sala, fa riure al públic, i després, a fora, el fa reflexionar. Mai no havia fet tantes representacions d'una obra de teatre, però alguna cosa deu tenir la funció que ens permet gaudir a tots», afegí. Per Luis Olmos, guanyador del guardó al millor director d'escena per aquesta mateixa obra, «El verdugo segueix estant molt vigent, després de quaranta anys, perquè tot i que ara mateix no existeixi la pena de mort, parla de com ens anam hipotecant la vida».

A més, Alfred Lucchetti, premiat com a millor actor de repartiment per la seva participació a l'obra al costat d'Echanove, explicà que amb el seu personatge, un botxí a punt de jubilar-se, «volia retratar un botxí sobre el qual tot el públic digués: 'ostres tu! segur que mata bé i que a la nit pensa que al matí següent farà alguna cosa perquè aquell pobre al qual ha de matar pateixi manco, i s'enorgulleix de ser un autèntic tècnic'». Baras, que rebé els premis a la millor coreografia, a la millor intèrpret femenina de dansa, i al millor espectacle de dansa, afirmà que els tres guardons foren una sorpresa per ella. Recordà que té més «pometes», ja que el 1999 obtingué un Max a la millor intèrpret femenina de dansa per Sensaciones, i que l'any passat va tenir tres nominacions.

Pel que fa a l'obra Juana la loca, Baras explicà que «és un espectacle de ball flamenc, en el qual el que més es veu són els sentiments d'una dona. No parlam de política, sinó que tot és sentiment; té una escenografia molt senzilla, amb un vestuari molt bonic». Anuncià que la seva companyia viatjarà a Mèxic per interpretar aquesta obra i assegurà que posteriorment es desplaçaran a Bilbao per presentar-la. Ana Lizaran, que obtingué el premi a la millor actriu protagonista per Esperando a Godot, es mostrà satisfeta amb el guardó i lamentà no haver tingut un record en el moment de l'entrega del premi per a les seves dues companyes finalistes, Núria Espert i Luisa Martín.