La novel·la és la base d'un guió escrit a quatre mans.

TW
0

Abans que acabi aquest any, una Barcelona «insòlita», convertida en personatge enlloc d'escenari, es posarà a disposició del director Manel Balaguer per integrar-se a la pel·lícula Qui s'apunta a matar la meva mare?. Així ho anuncià ahir al Diari de Balears el realitzador català, engrescat a dur a la pantalla la novel·la amb què Hèctor Hernández conreà i recollí el reconeixement de la crítica i del públic lector ara fa quatre anys.

Quan encara falta concretar quin serà el rostre que encarni la mare protagonista del film, Balaguer avançà que serà, essencialment, una pel·lícula d'anònims, atès que els seus personatges, gairebé tots d'una vintena d'anys, hi conviden. Amb tots ells prendrà relleu una «Barcelona insòlita», que trascendirà la seva funció d'escenari per esdevenir un personatge més, segons apuntà Balaguer: «Cal cercar una Barcelona que no coneguem, amb la textura i l'arquitectura adequada a cada seqüència. Si es tracta de potenciar la versemblança de la història no ens valen els paisatges habituals d'aquesta geografia urbana, no ens podem conformar amb la gratuïtat del casc antic».

Captivat especialment per la «veracitat» d'una novel·la «que té, sobretot, una franquesa brutal», Manel Balaguer assumí fa uns anys amb Aleix Castellón la tasca de redactar un guió cinematogràfic a partir de l'obra d'Hernández. Després que el mateix escriptor i Gustau Hernández s'hagin sumat a la feina, el guió avui ja està enllestit, amb els seus condicionants: «no és la novel·la, però s'hi assembla molt. És clar que l'adaptació d'una novel·la sempre és un sacrifici per a l'escriptor».

A les diferències que imposa el pas d'un llenguatge a l'altre, s'han d'afegir les modificacions introduïdes al guió per «fer més cinematogràfica la versió allà on l'obra era més novel·lesca», apuntà Balaguer, sense que això afecti la trama d'una narració sobre la violència que resulta d'una quotidianitat feta d'anècdotes i de situacions límit. És en aquest punt on el text d'Hernández connecta amb les inquietuds d'un cineasta que, en la seva trajectòria, ha cercat «reflexionar entorn de la importància del temps, del moment, de les reaccions dels personatges quan es troben en situacions límit en les quals el destí té molt a dir», apuntà Balaguer, alhora que assenyalà la connexió del film amb el seu primer curt, To blow once brains out.