Porcel veu el patrimoni com un element viu. | PERE BOTA.

TW
0

«Sovint el terme patrimoni queda reduït a arquitectura i art, veure edificis és només arquitectura, però patrimoni és molt més, és una cosa absolutament viva. Per conèixer el patrimoni s'ha de conèixer allò que l'envolta, el seu entorn, si no es converteix en un element museístic, en el sentit de museu com a contenidor del passat». Així ho explicà ahir Baltasar Porcel en el trancurs de la conferència que l'escriptor i fundador de l'Institut Català de la Mediterrània d'Estudis i Cooperació oferí al Centre de Cultura de Sa Nostra en el marc del cicle Visions del patrimoni que s'hi imparteix.

En aquest sentit, Porcel afirma que «el patrimoni és idiomàtic, artístic, històric, cultural i paisatgístic. D'aquesta manera la destrucció del paisatge equival a destrucció del patrimoni i això implica la destrucció de la societat, que és el que passa a Mallorca». «El Mediterrani és el lloc del món amb més concentració de patrimoni artístic, un cas semblant al de la Xina, on s'ha produït una evolució de la mateixa cultura amb matisos, al contrari que aquí, que han conviscut diferents cultures i això ha donat lloc a canvis i ruptures brusques, que contribueixen a aquest enriquiment».

Porcel continua explicant que «la petitesa de la Mediterrània contrasta amb la seva gran riquesa patrimonial, de la qual viuen països com Itàlia, Grècia o Egipte i no succeeix en el nostre entorn». Porcel creu que per a què això fos possible «ens hauríem d'inventar una Mallorca que fos el centre d'una cultura, una història i una civilització, qualque cosa més que sol i platja».