La cinquena columna (1938)

Miquel Ferrà i Martorell23/04/01 0:00

Dos anys després d'esser escrita és estrenada a Nova York l'única obra de teatre d'Ernest Hemingway. Ambientada en un hotel de Madrid, assetjat durant la guerra civil espanyola, descriu els sentiments d'un voluntari nord-americà que col·labora amb els serveis d'espionatge de la República. De fet, Hemingway, en aquells anys bèl·lics, va estar dins el territori republicà com a corresponsal de guerra. No era la seva primera experiència en aquest sentit. Ja en el decurs de la Primera Guerra Mundial va fer de conductor d'ambulàncies en el front italià i el 1918 era greument ferit. Ernest passà després llargues estades a París, on formà part de les reunions i tertúlies dels literats nord-americans de la famosa «generació perduda», Scott Fitzgerald, Gertrude Stein, Ezra Pound...

Hemingway, però, va fer llargs viatges, es casà quatre vegades i semblà estar molt lluny d'aquells personatges de la ploma tan pessimistes. El 1953 rebia el premi Nobel i vuit anys després, se suïcidava, disparant-se al cap un tret de la seva escopeta de caça.

Quelcom de tota aquesta passió, d'aquesta violència, d'aquestes llargues hores d'expectació i angoixa es troben en aquesta obra teatral...
«Són les set i mitja del capvespre. Un corredor en el primer pis de l'Hotel Florida de Madrid. Sobre la porta de la cambra 109 hi ha un gran rètol blanc, escrit a mà, que diu: Gent que fa feina; prohibit molestar. Dues al·lotes i dos soldats amb l'uniforme de la Brigada Internacional passen pel corredor. Una de les al·lotes s'atura i observa el cartell. Diu el primer soldat: Anem! No disposam de tota la nit! I pregunta una de les al·lotes: Què és el que diu això? (Així comença la primera escena, amb diàlegs molt vius i directes)...

"Potser no se'n recorda, mister Philip? No se'n recorda de la nit passada?
"No. Jo no podria dir que sí. Digui'm alguna cosa. Tal volta recordaré...
"Estic espantat! Veritablement no se'n recorda de res?
"Res de res! Un petit bombardeig quan començava la tarda. Jo estava en el Bar de Chicote. Sí. Hi vaig dur l'Anita per tal que es divertís una estoneta per allà... Supòs que no teniu problemes amb ella...
"No. Amb Anita no...».
Almanco hi havia algú fora de tota sospita. La guerra dels espies, la guerra secreta, sol barrejar sovint la veritat i la mentida. I són sacrificats culpables i innocents en la més trista de les confusions. Aquest és el tema.