Sterne, passió i mort (1768)

Casat amb Elizabeth Lumley que deixarà, poc abans de la seva mort, per una altra Elizabeth, de cognom Draper, esposa d'un treballador de l'East India Company. Sembla que ja des de la joventut, la salut de Laurence va ésser molt feble, clàssic malalt de tuberculosi, com tants d'altres poetes i artistes de l'època, com el compositor que va viure a Valldemossa, Chopin. La malaltia que Sterne arrossega el fa patir molt i torna agre el seu caràcter. Poc a poc perd tots els amics, es baralla sovint amb els seus familiars i es mostra inquiet i desconfiat. Amb certa freqüència, la seva conducta no és la d'un pastor de l'església i menys encara la d'un canonge de la catedral de York. No reposa i s'esgota en una recerca interminable d'un sentit de la vida més pràctic i gratificant. La tuberculosi segueix el seu camí, esdevé incurable i Laurence descobreix finalment el petits detalls, el goig de viure minut a minut i hora rere hora. Cada matí es prepara per conèixer algun nou plaer o alguna nova experiència. Se'n fot de tot, diuen els seus biògrafs. Així, pensa, pressentint una vida breu, no tindrà tant de dolor en haver de deixar-la. La seva esposa sap que l'escriptor té moltes amants i les bregues conjugals es repeteixen a cada moment. Per molt que Laurence es dediqui al plany i es faci la víctima, la que realment pateix és la dona que li ha consagrat la joventut. Sembla que perd la raó, que es torna boja. Alguns membres de la seva família el volen fer reflexionar. El seu oncle i protector, la seva mare, la seva germana, el bisbe... L'escriptor envia tothom a fregir ous de lloca. Mentrestant, els seus llibres, tenen gran èxit. La societat de Londres els espera i llegeix amb avidesa. Els metges aprofiten per aconsellar-li un canvi d'aires, anar a un país més temperat. I fa un viatge a França i Itàlia. El seu celebrat Viatge Sentimental, potser el més conegut dels seus llibres. No aconseguirà guarir-se tan fàcilment. Un any després de consumada la seva separació matrimonial, Laurence es posa més i més greu. Es dirigeix a Londres per preparar l'edició del seu A Sentimental Journey through France and Italy, i, en aquesta capital, mor. «Em vaig asseure al seu costat. Maria em va permetre d'eixugar les seves llàgrimes amb el meu mocador. Llavors el vaig fer servir per eixugar les meves. I després altre cop les seves i encara les meves. I quan ho feia experimentava tals dolors que no és possible explicar-los amb miserables especulacions de matèria i esperit. Que n'estic de segur de posseir una ànima i que poc que valen en contra d'aquesta idea els llibres que han omplert tants de cervells!» Són les seves paraules.