Tal dia com avui, Cayetana Alberta Giménez Adrover (1837-1921),
ingressava, com a germana, en el Reial Col·legi de la Puresa. Una
setmana després, el bisbe la nomenava rectora d'aquella institució
d'ensenyament. Obtenia dos anys després el títol de mestra superior
a Barcelona i el mateix any assumia la direcció de l'Escola Normal
de Mestres a Mallorca. Però el que ella desitjava era fundar una
congregació i el 1874 n'instal·lava la primera comunitat.
Tanmateix fins el 1892 no seria aprovada la Congregació de Dret
Diocesà i el 1901 de Dret Pontifici. La semença i la feina, però,
ja era sòlida i abundant. Havia donat una nova dimensió a
l'ensenyament femení.
Quan va morir, als vuitanta-cinc anys, poc abans de les quatre
de la matinada, la Congregació tenia ja gran prestigi, moltes
germanes i nombroses alumnes. Però qui era Mare Alberta i d'on
provenia?
Havia nascut a Pollença el 1837. Amb vocació de mestra obtingué
el seu títol el 1851. Nou anys després es casà amb Francesc Civera
Llaneras. Fou esposa i mare. Però la tragèdia familiar no trigà a
perseguir-la. Entre 1862 i 1869 moriren els seus fills Bernat,
Catalina Thomàs, Bernat Clet i el seu espòs. Només el més petit,
Albert, sobreviurà. Tanta dissort porta ben sovint l'ésser humà a
un creuer de camins.
Es pot anar cap a l'escepticisme i passar de tot; es pot
esdevenir ateu i pensar que Déu no existeix, ja que en cas contrari
no ens tindria així d'abandonats; es pot caure en la més gran de
les depressions i autoanul·lar-se com a persona o, finalment, es
pot anar a l'encontre de Jesucrist com a guia i mestre en el dolor
i el sofriment. Alberta Giménez escollí el darrer camí.
Havia perdut fills i fundà una Congregació per tenir centenars
de germanes i filles espirituals. No pogué tenir cura de l'educació
dels seus fills i en tingué de les filles dels altres. El nom de
«Mare Alberta» li venia com anell al dit. Són paraules seves d'una
emotiva carta, dirigida a la seva alumna Catalina Mesquida (22 de
maig del 1878): «...Avui veig que es troba vostè dins una vaga
angoixa, una certa inquietud i sense saber el que ha de fer que, si
per una banda la fan sofrir, manifesten clarament que Déu crida al
seu cor, puix vol alguna cosa de vostè. Sentir la seva veu i fer
dòcilment el que ell li digui és tot el que li toca de complir, ja
que d'altres aspectes ja en tindrà cura la divina Providència, els
quals designis són inescrutables. Comenci vostè per meditar,
elegint aquell estat que més s'adapti a les seves tendències o per
dur a bon terme els quals deures es reconegui vostè més disposada,
però amb la seguretat que no hi ha cap estat que estigui lliure de
penes i de sofriments...». Mare Alberta era declarada el 1965
«filla il·lustre» de Pollença i el 1986 venerable, pel papa Joan
Pau II, així com «filla adoptiva» de Palma el 1996.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.