Alfons XIII s'acomiada de la premsa, 1931

EEn el periòdic madrileny ABC, número suelto, de tal dia com avui, en primera plana, el rei Alfons XIII es dirigia al país. El text del document, que el rei entregà al president del darrer Consell de ministres, capità general Aznar, és el següent: «Les eleccions celebrades el passat diumenge em descobreixen clarament que avui jo ja no tenc més l'amor del meu poble. La meva consciència em diu, però, que aquest desviament no serà definitiu, perquè jo he procurat sempre servir Espanya, posat l'únic afany en l'interès públic fins a les més crítiques situacions. Un rei es pot equivocar i sense dubte jo he anat errat alguna vegada; però sé molt bé que la nostra pàtria es mostrà en tot moment generosa al davant de les culpes sense malícia. Som el rei de tots els espanyols i també un espanyol. Trobaria mitjans sobrats per mantenir les meves reials prerrogatives, en eficaç brega amb aquells que els presenten combat. Però, de totes, totes, em vull decantar de tot allò que sia llançar un patriota contra l'altre en fratricida guerra civil. No renunciaré a cap dels meus drets, perquè més que meus són dipòsit amuntegat per la història, de la custòdia de la qual m'ha de demanar un dia compte rigorós. Esper conèixer l'autèntica i adequada expressió de la consciència col·lectiva, i mentre parla la nació he suspès deliberadament l'exercici del poder reial i a contracor deix Espanya, reconeixent-la així com única senyora dels seus destins. També ara crec complir amb el meu deure que em dicta el meu amor a la Pàtria. Deman a Déu que tan profundament com jo el sentin i ho sàpiguen complir els altres espanyols. Alfons XIII». Al peu d'aquesta manifestació hi havia una nota del nou Govern republicà redactada pel ministre d'Hisenda. Deia així: «El Govern no vol posar entrebancs a la divulgació, per part de la premsa, del manifest que signa Don Alfons de Borbó, encara quan les circumstàncies excepcionals inherents al naixement de tot règim polític podria justificar que en aquests instants en fos prohibida la difusió. Però el Govern provisional de la República, seguríssim de l'adhesió fervorosa del país, es troba lliure de tot temor de reaccions monàrquiques, no prohibeix que es publiqui ni creu necessari que la seva inserció vagi acompanyada d'acotacions que ho refutin de moment. Prefereix i n'hi ha prou que el país ho jutgi lliurement, sense cap casta de suggestions ministerials».