Acompanyat per una multitud d'amics i coneguts, se celebra
l'enterrament, amb les cerimònies habituals, d'un home excepcional,
popular entre els populars, mestre de la cultura local, Pere
d'Alcàntara Penya i Nicolau, que havia nascut a Ciutat de Mallorca
el 1823. «Son pare fou un de tants armadors i capitans de la
carrera d'Amèrica "explicava el periodista i escriptor Miquel dels
Sants Oliver" en aquell temps en què el port de Mallorca sumava un
barcarès de més de cent naus d'altura». Contava Josep Maria
Llompart que la biografia de Pere d'Alcàntara Penya apareix
constel·lada de saboroses anècdotes.
En la seva joventut d'estudiant, mancat de recursos, hagué de
fer a peu el viatge de Barcelona a Madrid; i, en la maduresa
assossegada, va instal·lar en el colomer de casa seva un improvisat
observatori astronòmic on alternava la presa de dades amb la
contemplació del vol dels coloms. Havia estudiat Dret, Matemàtiques
i Música, però es va dedicar a mil i una coses.
Sí, com un home orquestra va fer de tot. Plànols de
forficacions, pintures i escultures, dibuixos a balquena, poemes,
articles i assajos de qualsevol tema, arquitectura, gastronomia...
i algunes peces teatrals molt celebrades en el seu moment. El
professor i escriptor Joan Mas i Vives, en un estudi indispensable
per a conèixer el desenvolupament del teatre a Mallorca, escrivia
que l'activitat teatral de Pere d'Alcàntara Penya volia
estabilitzar a l'illa un teatre popular en llengua catalana i
«hauria pogut jugar, salvant totes les distàncies, un paper
semblant al de Frederic Soler al Principat. Però sens dubte
l'estructura de l'organització teatral a Mallorca no ho permeté, i
contra això no tingué prou forces per lluitar». I mossèn Antoni
Pons, historiador, de nissaga sollerica, mai prou valorat en el
lloc dels seus familiars, escrivia que Penya pertany a un grup
d'escriptors que creien en la possibilitat d'un teatre autòcton que
per dissort no prosperà.
Tanmateix, actualment, és ben interessant de llegir algunes de
les seves obres escèniques com El cordó de la vila, Un criat nou o
La pesta groga, episodis que ens mostren aquella Mallorca de la
segona meitat del segle XIX amb tota mena d'acudits, ocurrències i
trets de costumari. Llegim, per exemple, d'un diàleg en vers, els
següents mots, que l'autor situa en un dia del mes d'octubre del
1870: «La fi del món se'n ve de cert i segur./ Mai he vist tantes
coses com veig el dia d'avui. Espanya ben espanyada, sense un rei
que faça llum dins aquesta fosca negra que tants de partits ha
duit./ Diuen que els correus no passen, que Barcelona és port
brut./ Per tot pesta i fam i guerra. Quin desgavell més jafut! Ja
no hi ha cap pany qui servi dins el segle de les llums./ Conten que
per França volen baixos els tords. Juga brut lo del prussià que los
tira bombes i bales per l'ús./ Terratremol cada dia; l'hivern que
se'n ve damunt./ I aquesta claror vermella que a la tramuntana surt
cada vespre?/ És mala senya: vol dir que el Papa ja és fuit de
Roma...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.