Un dia de 1933, la premsa mallorquina qualificava l'actriu Greta Garbo com la «deessa del cinema» i s'anunciava el film de la Metro-Goldwy-Mayer Mata Hari, en què ella compartia el paper pricipal amb Ramon Novarro. Aquesta era també l'opinió de Gloria Swanson, expressada tres anys abans: «La Garbo és l'estrella més gran que ha tingut Hollywood en la darrera dècada. El seu nom veritable era Greta Lovisa Gustafsson i nasqué el 18 de setembre del 1905 a Stocolm, Suècia. Germana menor de tres fills d'un obrer manual hagué de passar per una infantesa certament difícil. Patí una seriosa anèmia que li causà una certa desproporció en el creixement de les cames.
Mai no hagués sospitat que aquell defecte, que l'obligava a marxar amb un moviment de moixeta, seria una de les claus del seu èxit. Son pare morí quan ella ja era adolescent i deixà els seus estudis per anar a fer feina. En trobà en una perruqueria i després de venedora a uns grans magatzems. Havent de fer uns catàlegs de capells per a l'empresa, algú la proposà de model als fotògrafs publicitaris. Posseïdora d'una fotogènia extraordinària causà gran sorpresa als professionals de la càmera. Ben aviat, el cinema suec s'interessà per aquell cos ben format i aquella cara maca i intel·ligent.
El seu primer paper cinematogràfic, l'any 1922, fou en el film Luffar Peter i això ja la decidí per a la carrera artística. Estudià a la Reial Acadèmia d'Art Dramàtic i quan el realitzador finlandès Mauritz Stiller es fixà en ella, el camí de l'actriu ja estava decidit. Amb aquell directiu viatjà a Berlín i treballà en els estudis alemanys a les ordres de Pabst.
Tanmateix, la «Metro» no trigà a descobrir-la i a Hollywood estant, definiren la seva personalitat cinematogràfica. Quan sortí de les mans dels estilistes era un personatge nou i anava camí d'esser un mite de gran força i apassionat caràcter. Entre naranjos, de la novel·la de l'escriptor valencià Blasco Ibáñez, fou la seva primera pel·lícula nord-americana. I els publicistes de la Metro, admirats per aquella interpretació, l'anomenaren «La Divina», un apel·latiu, masculinitzat, del que s'apoderaria Salvador Dalí.
Tal dia com avui, després de mig segle de viure dins un àmbit molt íntim i no aparèixer mai en públic, Greta Garbo, que anà envellint com una dona anònima, moria a un hospital de Nova York. Prohibí als metges que donassin cap tipus d'informació sobre la causa de la seva mort i els seus nebots soterraren les seves cendres en una tomba del cementiri d'Stocolm.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.