TW
0

La filmografia de Mario Moreno, més conegut com Cantinflas, que Mèxic considera un tresor nacional, pot passar a mans de Hollywood per ordre judicial. Des de fa vuit anys està en tela de judici qui és el posseïdor dels drets d'un llegat cinematogràfic que inclou 26 de les pel·lícules més populars d'aquest humorista mexicà, que encara genera més de quatre milions de dòlars a l'any. El veredicte, que s'espera en les pròximes setmanes a Los Angeles, pot acabar nomenant aquest personatge cinematogràfic nascut a les barriades mexicanes com una «propietat de Hollywood».

Els demandants d'un dels bigotis més coneguts del cinema, després de Charlot, són els estudis Columbia, que asseguren haver adquirit aquests films, i el fill de Cantinflas, Mario Moreno Ivanova, que afirma ser l'hereu del seu llegat. És una lluita entre una indústria com la de Hollywood, que mai no va entendre el seu humor, i uns familiars que, com la resta dels hispanoparlants, tampoc no comprenien allò que deia però que els feia riure, batejant aquest comportament com una «cantinflada».

«Es va fer famós perquè parlava molt i no deia res i això és un art, un art mexicà», assegura l'historiador Gustavo García. El cas recorda la trama d'una de les dislocades pel·lícules d'aquest humorista que, amb el seu bigotet i amb una corda com a cinturó, es convertí en la imatge de Mèxic per al món. Els seus compatriotes s'identificaren ràpidament amb ell, però Cantinflas sempre havia somiat en l'èxit a l'altre cantó de la frontera, la mateixa que abans havia intentat creuar il·legalment, i no desaprofità la cridada de Hollywood.