La primavera del 324 aC Alexandre el Gran arribà a la tomba de
Cir, de qui es considerava hereu, i ho trobà tot fet un desastre.
Violat el mausoleu, el ossos del cadàver estaven espargits per
terra. Dels bells vestits i de les joies que formaven l'abillament
del difunt no en quedava res de res. Així que Alexandre ordenà que
es reparés la tomba posant-hi tot l'esment perquè no fos
destrossada de nou. La construcció s'havia bastit l'any 530 aC, poc
després de la mort d'aquest rei de Pèrsia, fill de Cambises i
d'Ansham.
El conductor, amb qui durant setmanes es van compartint taules i
monuments, coneix perfectament l'indret. Tant, que no li cal
acostar-s'hi: cada mes, o una cosa així, li toca fer el recorregut
pel desert i els oasis, per cultius de magraners i de rosers. Un
terbolí se'n va per la plana aixecant pols i herbes seques. Ell, a
l'ombra d'uns arbres que, tot i l'escassetat d'aigua, aconsegueixen
sobreviure, comença a fer tallades d'un meló comprat poques hores
abans. Serà un meló per a dos.
No en queda res, del sarcòfag d'or descrit pels cronistes
d'Alexandre. Actualment tot és pedra i pols; els esglaons que pugen
fins al lloc d'enterrament, el portal per entrar-hi i la buidor.
Assegut a les pedres que un dia trepitjaren persones, quasi déus,
que han deixat una empremta perdurable dins la història, el
visitant pensa que ja basta ser algú humà. I prou, no res més. Un
camí fa esses fins arribar a altres runes que constantment es
barallen entre la destrucció i l'obra nova. Moltes coses d'aquestes
són ben inútils, perquè tanmateix mai de mais no es restituirà la
veritat del què se n'ha anat: un hi arriba i, després de fer
centenars de quilòmetres, seu d'esquena a tots els monuments
perquè, per sobre de tot, vol captar de viu en viu el paisatge. Amb
terbolins que aixequen la pols i el meló groc ja fet tallades i
sense cap pinyol.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.