Jesús vist pels àrabs (632)

Però anem al tema proposat. Com és el Jesucrist corànic? Què diuen les escriptures islàmiques sobre la passió i mort del fundador del Cristianisme? Escriu el profeta: «Un dia els àngels varen dir a Maria: Déu t'anuncia el seu Verb. S'anomenarà el Mesies, Jesús, fill de Maria, il·lustre en aquest món i també a l'altre i un dels familiars de Déu. Doncs parlarà als humans, nin en el bressol i home fet, i serà del nombre dels justos. Senyor! "respongué Maria", com he de tenir un fill? Cap home m'ha tocat. Així és, digué l'àngel, quan Déu vol fer alguna cosa, diu sia, i és. Li ensenyarà el llibre i la saviesa, el Pentateuc i l'Evangeli. Jesús serà el seu enviat prop dels fills d'Israel. Els dirà: vénc cap a vosaltres, acompanyat dels signes del Senyor, formaré de fang la figura d'un ocell, hi bufaré i, amb el permís de Déu, l'ocell serà viu; guariré el cec de neixença i el lleprós; ressuscitaré els morts amb el permís de Déu; us diré el que haveu menjat i el que haveu amagat en les vostres cases. Tots aquests fets seran altres tants signes per a vosaltres, si sou creients... Jo vénc amb signes de part de nostre Senyor. Teniu-li por i prestau-me obediència. Ell és el meu Senyor i el vostre. Adorau-lo. És el camí recte. Però tan prompte Jesús advertí infidelitat en els que l'escoltaven, s'exclamà: Qui m'ajudarà a conduir els homes cap a Déu? Els deixebles de Jesús digueren: Nosaltres! Creim en Déu i tu seràs testimoni que nosaltres ens doblegam a la seva voluntat... Els jueus (Mahoma es refereix als sacerdots i autoritats judaiques, ja que jueus ho eren tots) imaginaren paranys contra Jesús. Déu els imaginà contra ells i, veritablement, Déu és més destre...».

Sembla que Mahoma tingué una controvèrsia amb el bisbe Abu-Hareth que era cap dels cristians del Nedjran, a l'Aràbia. Discutiren sobre la passió de Jesucrist. Conta la tradició que havent deixat la polèmica per al dia següent, en arribar el profeta al lloc convengut, el varen veure els cristians agenollat i pregant amb tal fervor, que perderen la calma i renunciaren a una discussió en la qual serien derrotats. Es comprometeren a ser tributaris de Mahoma, el qual nega la crucifixió de Crist. Així, en la sura IV, versicle 156 llegim: «Hem condemnat a mort el Mesies, Jesús, fill de Maria, l'enviat de Déu. No, no l'han mort! No l'han crucificat; un home que se li semblava fou posat en el seu lloc, i els que discutien d'aquest tema, han estat ells mateixos en el dubte. No ho sabien amb certesa i no feien més que seguir una opinió. No l'han mort realment. Déu l'ha elevat fins a ell, i Déu és poderós i prudent».