La devoció recobra el protagonisme en el Davallament de Pollença

La processó, plena de canvis en l'ordre de la desfilada, transcorregué amb normalitat

Tomeu GarciesPollença14/04/01 0:00

La devoció i el silenci tornaren a ser els grans protagonistes d'una de les celebracions més espectaculars i genuïnes de la Setmana Santa mallorquina, el Davallament de Pollença. D'aquesta manera es va deixar enrere de forma definitiva la polèmica que va revestir la processó l'any passat, en què la batlessa, Francisca Ramon, no la pogué presidir tal com ho havien fet els seus antecessors. La profunda reestructuració que ha patit la processó com a resultat de tot l'enrenou sexista que es muntà, es va posar en marxa per primer any sense que es registràs cap tipus d'incident important.

Passades les nou i mitja del vespre la talla gòtica que representa el Sant Crist va ser davallada de la creu a dalt del Calvari. Des d'allà es va començar la desfilada de totes les confraries, que baixaren per l'escala en una imatge que es repeteix any rere any i que frega l'espiritualitat profunda d'un poble que viu amb molta de passió aquests dies.

Amb els canvis realitzats, després de les confraries la del Santíssim Crist del Calvari, més coneguda com la de les «Capes», tancà el Davallament. A més, els seus membres enguany no portaren els tradicionals fanalets, sinó bengales per remarcar així el final de la processó. D'altra banda, la confraria desfilà dividida només en dues parts; la dels penitents, homes i dones, i la dels prohoms. Davant ella passaren el Sant Crist, els centurions i el cor.

La batlessa Ramon, després de presidir el Davallament, observà la processó des del palc habilitat per a les autoritats a mitjan escalinata. Amb ella, entre d'altres autoritats, hi eren presents, el conseller de Turisme, Celestí Alomar, que acudí a l'acte representant el Govern, i la diputada Francina Armengol. A mesura que els penitents baixaven els escalons s'anaven fent aturades per llegir els diferents sermons. A la vegada, i de fons, sonava l'acostumat i cerimoniós Miserere Crist Deus, interpretat pel cor. Malgrat la gentada que s'agrupava a les voreres dels carrers del recorregut, es respirava un silenci tremendament respectuós.